L'ALEGRIA QUE PASSA

Cada any vaig al teatre almenys una vegada... però no compta. No compta gens, ja que es tracta de l'obra anual que anem amb l'escola a veure, normalment, al teatre Regina. Si no comptem aquesta visita, es pot assegurar que tot i que és un gènere que m'agrada i on he xalat molt, no hi vaig gairebé mai. Però un canvi de vent arribat des de ves a saber on, m'ha cridat a fer-me entendre que si vull veure alguna cosa, hi he d'anar. I per aquest motiu en poc més d'un me, s'ha donat la coincidència (perquè tampoc és tan normal)d'anar-hi tes vegades. Vam començar amb l'espina clavada del Petit Príncep, vam continuar amb Oliver pe motius de feina, i ahir va ser l'última producció de Dagoll Dagom, L'alegria que passa. Abans d'això, ens hem de remuntar al juliol de 2022 amb Next to normal.

Doncs sí. Dagoll Dagom plega difinitivament. a l'espera de poder gaudir per última vegada de Mar i Cel, durant el 2023 i aquest gener de 2024 ens han regalat la seva darrera producció musical, basada en un text de Santiago Rusiñol. En ell, veiem com l'arribada d'un grup d'artistes a un poble trist i gris, dominat per la figura gairebé dictatorial del seu alcaldes, capgira alguns dels seus cors i caps, encenent una guspira de revolta que... no explico el final.

Dagoll Dagom s'ha fet seu el text i com ja va fer amb Maremar, ha reinventat el seu format d'espectacle. Mentre encara pensem en grans escenografies, amb música com Per què he plorat, Flor de nit, etc, en aquestes obres opten per un format més auster, on tot recau en la interpretació del grup d'actors i actrius que s'encarreguen de tot, de l'escenografia, la música... Aquest manera de mostrar un altre tipus de musical, allunyat de les grans representacions els ha permès seguir al peu del canó en aquests moments de crisi, ja que és inviable mantenir aquell nivell sense ajuda. Amb aquestes haurien estalviat pro per fer els últims Mar i cel.

El musical està força bé, se segueix amb interès, i té moments coreogràfics de conjunt de molta qualitat. També com a Maremar, alguna figura més coneguda (en aquest cas l'Àngels Gonyalons) es veu rodejada d'un grup d'actors i actrius molt més joves que complementen la representació. Potser vocalment no és el millor muntatge, però compleix amb el què se li demana, ja que el més important és la trama en si. Aquest poble gris que es incapaç de rebel·lar-se encara que se'ls doni l'empenta. Hi ha un moment de l'obra que tinc dubtes de si els mateixos intèrprets esperen que sigui el públic qui cridi i es rebel·li. Ha estat un moment tens i estrany per això. Venien ganes de cantar la cançó revolucionària.

Destacar que el teatre estava ple, i ple ho seguirà estant en totes les funcions fins que baixin el teló a finals de gener. Una abraçada als que diuen que musicals en català no són rendibles.