EL PETIT PRÍNCEP (x2)

Han passat cinc anys i mig des de que vaig llegir per PRIMERA VEGADA El petit príncep. A l'entrada que en vaig fer explico una mica quina havia estat la relació amb aquest clàssic al llarg dels meus anys. Ja en aquella època, el 2018 (que lluny que queda) ja programaven al teatre la versió musical que havien creat l'Àngel Llàcer i en Manu Guix. Des d'aquella època, cada Nadal em deia que havia d'anar-la a veure... però no ho feia mai. La veritat, és ben estranya aquesta relació que tinc amb la història. I més quan hem intentat tornar-la a llegir a classe però ens ho han censurat perquè ho fan a l'ESO (no sé, sabent com plantegen la lectura en aquests cursos, és una crida al fracàs com el que vaig viure jo a la meva adolescència. O el llegeixes amb acompanyament, o res de res).

Total, que degut a la inclusió en el repertori de Twocats d'una de les cançons de l'obra, de mica en mica les he anat escoltant totes i cada vegada que les escolto crec que em passa com amb la història, cada vegada m'agrada més. Així, arribats a aquest punt, i coincidint en què ja fa deu anys que programen el musical a Barcelona, aquest cop no podia saltar-m'ho, així que ahir, per fi, vaig anar al teatre a veure El petit príncep.

I després de tota aquesta intro, què en puc dir? Doncs que vaig veure el què m'esperava, i que més d'una vegada se'm queien les llàgrimes. Dibuixa'm un xai (per ser l'inici), La rosa (perquè senzillament és bonica, i més en veu de la Mariona), El meu asteroide, Vaig aprendre, Serem petits prínceps... i és clar, el final, van provocar que l'emoció em vencés i no pogués reprimir-me. Una de dues: o soc un sensible que ploro per qualsevol cosa o realment, la música m'emociona. Bé segurament és una mica de totes dues opcions.

Han aconseguit crear un espectacle divertit, amè i molt ben muntat, proper a un públic infantil, però què voleu que us digui, amb una platea plena de nens i nenes d'edats ben petites (de 4 cap a amunt), i sí, segur que els va agradar, però... ho van entendre? Segurament no. I és quela història, es pot seguir un fil secundari com és el viatge pels planetes del príncep fins que arriba al nostre i xerra amb la guineu o l'aviador. Però els diàlegs, les reflexions... ostres, si encara ara les he de pair i escoltar més de dues vegades per copar el significat de les seves paraules. La veritat, i no vull sembla irrespectuós, trobo moltes similituds entre les reflexions del petit príncep i les de Winnie the Pooh, un ós absolutament infravalorat.

Tan sols una petita crítica a l'espectacle. Si coneixes la història molt bé, però el viatge de planeta en planeta potser necessitaria una veu en off que anés explicant on va i què s'hi troba. Hi ha alguns personatges que només tenen la cançó, sense més explicació (el rei, el geògraf, el bevedor...), i altres tenen un petit diàleg que situa millor on som (el fanaler, el comptador...)

Conclusió: he de trobar les estones per tornar-me'l a llegir i gaudir-ne una mica més, mentre segueixo escoltant les cançons del musical, que són esplèndides.