EL CUL DE LA LLEONA

Volia fer una entrada sobre l'evolució del Barça masculí després de la desfeta davant del Girona el passat diumenge. Just quan semblava que començàvem a aixecar cap, se'ns presenta a Montjuic l'equip gironí, sorprenent líder de la lliga i ens fa un bany de realitat. El 2a 4 final reflexa com de malament està l'equip culer. Tot i així, es podria considerar que no s'havia fet un mal partit, fins i tot durant la primera part, semblava que jugàvem bé i que per tant, estàvem recuperant sensacions. Ara bé, el Girona la tocava molt bé i quan tenia opcions, atacava i destrossava la defensa, que estan empanats i ens marcaven. Costa entendre com l'equip menys golejat de la temporada passada estigui fent-ho tan malament al darrere. I que bé que ho està fent el Girona. Em recordava aquells partits humiliants que ens eliminaven de la Champions equips com el PSG, Liverpool, Bayern i companyia. Tan t de bo estiguem davant d'un nou Leicester.

Al cap de tres dies, jugàvem en Champions contra l'Anvers (que no havia sumat ni un punt) en l'últim partit de la fase de grups. Ideal per recuperar sensacions. I 'emprenyada que vaig agafar jo i suposo que tots els barcelonistes és de campionat. Perdent 2 a 1, jugant a res, amb els belgues agafant-nos a contracop de manera rapidíssima, i nosaltres perdent pilotes cada dos per tres, al final, en temps afegit, Marc Guiu (un altre cop) marca i empata. Semblava que almenys es maquillava el desastre, però no. Al cap d'un minut, gol belga. 3 a 2 i cap a casa.

Sí, classificats com a primers de grup, però quina imatge d'equip sense ànima. Quin joc més pèssim. És que m'agafen ganes de no perdre més el temps veient els partits i fer altres coses que em distreguin més o m'aportin alguna cosa alegre, la veritat... No ho puc entendre. Es passen tot el dia entrenant, cobrant una morterada de diners... i després juguen així? Fa una mica de vergonya, la veritat. Veus altres equips més modestos, com el Girona mateix, que juguen molt millor. Per què no poden jugar igual, si a més a més, teòricament, individualment són jugadors de molta més qualitat? És aquí on es demostra que no es tracta tant de tenir els millors, sinó d'esforç, actitud, ganes... Si les tinguessin, com que a més, són bons jugadors, seríem imparables. I en canvi, aquí estem deambulant sense ànima.

I no vull comparar amb el femení, però ho faré. Dues hores abans del partit amb l'Anvers, el femení també jugava Champions amb el Rosengard, el millor equip de Suècia. Jugaven a 1 grau sota zero (menys 6 de sensació), amb jugadores lesionades i per tant amb joves. I vana anar a guanyar el partit: zero a sis. Alguns diran: "Sí, clar, eren un equip ben dolent, el Rosengard". Doncs la veritat, és fàcil rebatre-ho, no? O és que l'Anvers és una potencia futbolística mundial? Au va...

Però què es pot esperar d'un equip al qual li han modernitzat l'himne i sembla una música de dibuixos animats?