MITGES PARTS QUE SERVEIXEN PER ALGUNA COSA MÉS

Partit de lliga sense massa emocions (contra l'Eibar, equip de la cua de la classificació). Però podia passar de tot. Hi havia hagut aturada de lliga per seleccions dels nassos. Ara els equips femenins també fan la conya aquesta de la lliga de les nacions que només serveix per fer diners a la UEFA, desgastar les jugadores i perjudicar els clubs. I així ha estat. Jugadores que havien jugat molts minuts, rotacions obligades, i fins i tot, per no perdre el costum, lesió de jugadora important, en aquest cas la Irene Paredes, que sortia de malaltia i lesió i la van fer jugar. Resultat: nova lesió. Del ridícul de la selecció ecspanyola que va sortir a jugar amb deu jugadores no en parlarem perquè és lleig riure's del tontu. Però l'estocada arribava divendres amb la lesió i quiròfan per la Mapi. Així, encarem els partits sense les tres centrals titulars: ni Jana, ni Irene ni Mapi. La Laia Codina es de estar fent mala sang per haver marxat.

Total, que juguen contra l'Eibar i a la mitja part, zero a zero. Tenint de centrals Engen (que bé que ho està fent) i la jove Martina (hi ha futur), no hi havia problema al darrere. Al davant, excepte el tema davantera centre que ja he comentat en altres entrades, no s'havia de patir. El partit, com deia algú, no era de futbol, era fronton. Xut que es feia, xut que refusaven perquè sempre estaven totes allà defensant. No n'entrava ni una. Sabíem que tard o d'hora entraria, però no hi havia manera. L'Esmee Brugts era l'escollida per fer de "9", i pobreta, no n'encertava ni una, mal col·locada, poc joc...

Però arriba el descans, i com el dia de la final d'Eindhoven, no sé què passa al vestidor, que quan surten al camp i torna a començar l'atac i gol, es nota un plus de gana. Al minut 57 entra el primer (golàs de Sweet Caroline), i al cap de deu minuts, ja anaven 4 a 0. Quatre! Va ser fer el primer gol, i les basques van deixar de veure la pilota. Ah, per cert, sabeu qui va fer tres gols? Doncs la que feia de "9", la Brugts!! Es veu que a la mitja part li van explicar on s'havia de col·locar per rematar, i ara sí, ho va entendre! Hat-trick de l'holandesa, que bo! El cinquè, de la gairebé debutant (segon partit) Ari Arias. D'això serveixen les mitges parts, per descansar però també per corregir coses, i cal dir que en això, el femení ho fa molt bé. O bàsicament, quan s'ha de fer seriosament, ho fa.

Per cert, en acabar el partit, la defensa estava formada per Engen i Patri de centrals (dues migcampistes), i la lateral esquerra era la davantera que havia fet tres gols, l'Esmee. Si això no és polivalència, que m'ho expliquin! Ara bé, que tornin les lesionades i si us plau, que no es lesioni ningú més! Per cert, per fi estem veient minuts per la Dragoni. No hem vist massa (pocs minuts) però segur que tampoc desentonarà.