SHANE

No em considero una persona que no estigui al dia de les notícies. abans seguia més el 324 per motius matiners, però ara les segueixo més per les xarxes o webs. Reconec que això em limita més, però no fins al punt d'assabentar-me, quatre setmanes més tard, de la mort d'en Shane McGowan, músic irlandès i ànima dels Pogues.

Als Pogues els vaig descobrir quan era molt, molt jove. Deuria ser el meu segon concert de la vida. Vaig anar a veure UB40 amb el meu germà, però abans tocaven els irlandesos, i vaig descobrir un dels meus grups favorits, que han acompanyat molts moments de la meva vida. Les seves cançons, folk irlandès, una mica punk de vegades eren vitals, animoses i encomanadisses. El seu líder, en Shane McGowan, era tot un personatge. No s'amagava mai de ser una ànima perduda enmig de tots els excessos possibles, els legals i els il·legals. Vist des de la distància, el que té més mèrit és que amb tot el què es ficava al cos, hagi aguantat fins els 66 anys.

He descobert la seva mort a través del diari ARA, en fer el recull dels moments musicals de l'any. Destaca que la seva mort sigui digne d'aquest reconeixement. Les imatges del seu funeral, impactants. La comitiva amb el seu fèretre, circulant pels carrers de Dublín, en un carro de cavalls, tal com es feia abans (potser allà encara es fa i no ens n'hem assabentat), la gent als carrers, la gent cantant... i el funeral, en una església plena a vessar i amb gent a fora, amb els seus familiars i amics (en Johnny Depp entre els, que li va dedicar unes paraules, i que no m'estranya que fossin amics), i la gent cantant i ballant durant la cerimònia cançons mítiques com Fairytale of New York.

Sempre he considerat The Pogues un dels grups que formen part destacada de la banda sonora de la meva vida. Si hagués d'escollir deu cançons que anirien sempre amb mi, segur que alguna dels Pogues estaria a la llista. seguríssim. Això em fa pensar en un altre dels meus grups favorits, The Cranberries. Caram, també d'Irlanda. En una setmana que he vist una notícia de viatge a Irlanda. Serà un senyal? Sigui com sigui, que en pau descansi en Shane i llarga vida als Pogues!