TORNA UNA CLÀSSICA

Aquest estiu (com cada estiu des de fa uns anys) m'havia proposat fer alguna excursió així tipus seriosa, pujar algun cim amb cara i ulls per tornar a veure la terra des de dalt. Una darrera excursió amb l'escola em va fer notar que les meves cames, peus i aparell respiratori estan lluny del seu millor estat de forma, així que em plantejo provar-me abans de fer cap intent desmuntat.

Avui ha estat el primer entrenament, amb un clàssic entre els clàssics: Barcelona - Sant Cugat (des de Mundet). Aquesta caminadeta em porta molts records. Cada vegada que l'he feta, ha tingut una connotació diferent. La primera vegada, va ser la primera etapa d'una excursió molt més llarga. Anàvem amb alguns mestres de l'escola (estic parlant del primer any, el 1995) fins a Montserrat. de fet ha estat l'única vegada que vaig arribar-hi. I per començar, el primer tram ens va dur fins a Sant Cugat on vam sopar abans de passar-nos la nit caminant. Després, aquesta excursió va ser una de les activitats dels 10 anys de Món Jove, i que per mi, va ser la millor de les deu qua vam organitzar. Per fer-la, vam fer la caminada dues vegades, una per dominar el recorregut i calcular on serien els avituallaments, i una segona vegada el dia que la fèiem amb les famílies. Un cop amb la mare del MEC, un altre sol com a entrenament i una última amb el MEC mateix, quan encara tenia 5 anys!

Així que avui ha estat la setena vegada que he fet aquesta excursió. No compto l'excursió amb l'escola en sentit contrari de fa un any.Segur que ha estat la més ràpida! Des del punt de sortida fins el d'arribada, una hora i 45 minuts!! Després si sumem el tros des del metro o el tros fins l'estació de FGC, serien un total de 2 hores i 5 minuts amb unes parades de deu minuts en total, que voldria dir 1h i 55 minuts caminant. Crec que ha anat molt ràpid, i les meves acmes i peus estan queixant-se molt.

L'excursió no té pèrdua: el primer tram és el més fort, quan cal pujar Collserola, són vint minuts. Després en venen 10 per la carretera de les aigües fins el trencall que s'endinsa al bosc. Al cap d'una estona, arribes a la drecera cap a l'ermita de Sant Medir, on arribes al cap de 1/2 hora. En una hora ens hem plantat a l'ermita! De seguida et plantes a Can Borrell, i després vas tirant fins el Pi d'en Xandri, a les portes de Sant Cugat. Pim pam!

Potser aquesta lleugeresa en l'excursió em porta a pensar que puc tirar endavant l'objectiu que em marcava al principi? Doncs crec que no, la veritat. En el fons, excepte el primer tros, després tot és molt pla o baixada, molt senzill. I la pujada, han estat 20-30 minuts, però els he suat molt, i fer un cim vol dir multiplicar aquest temps d'esforç per 4 o 5... Així que ja ho veurem. Per ara, primer entrenament fet!