VELLS TEMPS

Comentava a l'entrada d'ahir que vaig anar als Balmes multicines a veure una pel·lícula. Vaig pujar des de la plaça Molina, carrer Balmes amunt fins arribar a les sales. Mentre pujava, amb la solana que queia, vaig tenir dos moments de record. un quan vaig passar davant del súper on fa anys hi havia el cinema ABC, i més amunt al local on era el cinema Atenas.
Aquests dos cinemes, per proximitat amb casa meva, eren segurament dels més visitats. Recordo les cues a l'Atenas, però no tinc cap record concret de cap pel·lícula. De l'ABC, recordo que hi vam anar amb els nens de l'espai una tarda de dissabte, a veure El geperut de Notredame, i com va marxar un nen petit amb la seva mare per les escenes més fosques.
Em van seguir venint records al cap. També hi havia el cinema Jaume I, al capdamunt de l'avinguda República Argentina. Allà hi vaig anar força, de petit, però va ser dels primers en desaparèixer. Estava ficat dins unes galeries comercials que travessaven tota una illa de cases. Ho recordo fosc, la veritat; i també recordo haver anat a veure, entre altres, Orzowei, la pel·lícula d'una sèrie molt famosa en aquells temps. No, no parlaré del Roxy. Quan es parla de cinemes antics, sempre surt el Roxy que hi havia a la plaça Lesseps. Aquest no el vaig arribar a veure ni jo. Sí que vaig poder veure i anar al cinema Fontana, ben a prop de l'escola (veure foto). Allà vaig veure Aliens, diria que una de les poques pelis de tero que he vist al cinema, normalment ho faig al sofà de casa... També hi havia el cinema Balmes que hi havia davant l'escola Pia (però no recordo anar-hi massa). I és clar, no em puc oblidar dels cinemes Arkadin, on ja vaig comentar en una altra entrada, que sempre aniran associats a Star Wars.
Déu n'hi do la de cinemes que existien fa anys i que han anat desapareixent. Ja fa temps que estem en mans de les grans cadenes de multicines (Cinesa, Balañá...) i en queden ben poquets com a sales individuals o com a mostres del què era abans el cinema. Molts cinemes s'han hagut de reconvertir en multisales per tal de sobreviure, i a algunes els ha anat bé (Bosque, Comèdia...) i a altres no tant. Curiós però com la zona on feia més vida, entre República Argentina i Gal·la Placídia, ha quedat ben orfe de cinemes, tants que n'hi havia en aquell temps...
Bé, aquesta entrada d'avui només volia ser un record per aquests cinemes que em van acompanyar en la meva infantesa i joventut i que de mica en mica han anat desapareixent físicament, però encara resten a la nostra memòria. Serà quan les nostres generacions no i siguin, que entraran en el forat dels records oblidats, excepte en els llibres d'història especialitzats. Jo seguiré guardant un trosset seu din el meu cervell, ja que anar al cine en aquell temps, a veure els gran èxits del moment, eren un dels moments més especials d'aquell nen que vaig ser.
PD. No, Rambo no la vaig veure, ni l'he vist mai.