ENDGAME

Crec que serà un estiu de blockbsters de súperherois. Més enllà de la seva qualitat fílmica, hi ha la diversió i esbargiment d'aquests dies de vacances que estan fets justament per a això.
Tres setmanes més tard del què estava previst, m'he dirigit al cinema per veure Avengers: Endgame. La continuació, segona part, final... o tot alhora de tota una trama ben embolicada però calculada fins el darrer detall. Quan la vaig voler anar a veure, ja em vaig trobar que ja la tenien marginada en sessions nocturnes o en cinemes llunyans. Avui, he estrenat un nou cinema, els Balmes multicines, per veure-la en versió original. M'agrada que això ja no sigui un impediment per veure una pel·lícula.
Endgame agafa la història allà on la va deixar, quan Thanos elimina en un tres i no res la meitat de la població de TOT L'UNIVERS. Vèiem al final d'Infinity war com anaven desapareixent l'Spiderman, el Doctor Strange, Pantera Negra... apart de milions d'humans i no humans. Finalment, com ja havíem comentat, els creadors de tota aquesta saga havien reunit a tots els personatges en una peli que era el punt de destí de moltes de les històries individuals de cada un d'ells. Et pot agradar més o menys, i segur que hi ha incoherències, però s'ha de reconèixer que les ments que han dibuixat tot aquest laberint d'històries entrecreuades per arribar fins aquí han estat brillants. Déu n'hi do la feinada i la de milions gastats i recaptats amb totes aquestes pel·lícules. A End game, arriba el moment d'enfrontar-se a la nova realitat sense els éssers estimats que van morir convertits en pols. Però clar, això no es pot quedar així. Altra vegada, et pot agradar més o menys la manera de solucionar el tema, però estava clar que l'opció viatge en el temps, gràcies als descobriments que s'havien fet en unes de les pelis menys centrals, com eren les d'Ant-man era la menys desastrosa creïblement de totes. A partir d'aquí s'obre un ventall de possibilitats que porten al desenllaç final, que almenys no es fa feixuc ni desesperant om podrien haver estat altres clàssics com "Ha estat un somni" o "Hi a una realitat paral·lela on continuen vius". Tampoc són tot flors i violes el final. Hi ha alguna escena que et porta a sorpresa i no et deixa indiferent per qui no continua finalment viu i no pot tornar.
Més coses. La durada, tres hores! És veritat que passen ràpid. Notes que passen els minuts, però no es fa extremadament llarg, hi ha molta distracció i olt canvi d'escena per donar lloc a cada moment. No crec que es pogués reduir. I la veritat, millor tres hores que dues pelis d'hora i mitja separades per sis mesos.
Definitivament han incorporat l'humor a les pel·lícules. En moltes d'elles, les mateixes d'Avengers, o Hulk, Capità Amèrica... en acció i punt. Però han vist que el sentit de l'humor que havien incorporat sobretot a Ant-man i el nou Spiderman li donaven un plus que agradava al públic i les feien apart d'emocionants, divertides. Mira que la situació no era per riure, però els toc d'humor els han inclòs i fan efecte.
Per tant, hores ben invertides per demostrar-me a mi mateix què és gaudir de les vacances.
Així doncs, continuaran les pelis de superherois, són un filó pels cineastes brutal. Tornaran a ser separades, perquè aquesta reunió que han fet, apart de no poder-se repetir pels que ja no hi són, s'ha de deixar reposar. ha estat una reunió de personatges similar als darrers capítols de Joc de trons!!
I sí, aquestes pelis enganxen, perquè ja veureu com en dues setmanes us parlo de la nova d'Spiderman i de la nova aparició, la Capitana Marvel!