divendres, 11 de novembre del 2016

ANT-MAN

Un divertiment. Havia vist el tràiler unes quantes vegades i no em cridava l'atenció. Quan va sortir als canals de televisió, seguia sense dir-me res. Finalment, davant les bones notícies que arribaven dels USA, vaig pensar: "I per què no?". I va ser tot un encert.
No hi busquem la trama d'un X-men (els primers), ni l'entreteniment divertidíssim dels primes Spiderman. No arriben a aquest nivell, ni molt menys. Però després d'haver-ne vist un bon grapat de pel·lícules de superherois, i possiblement perquè no n'esperava res de res, m'ho vaig passar pipa. Típica història de bons i dolents, però amb un punt de partida peculiar i força sentit de l'humor en molts moments. Sense grans efectes, els justos però ben aconseguits. una pel·lícula mesurada, que et dóna diversió i et distreu dels maldecaps de cada dia. Segurament ho faran, però no calen continuacions. Ha estat bé, però no fa falta seguir explotant-ho, perquè perdrà la sorpresa.
Només dir que el moment "Thomas", una locomotora de dibuixos animats que estaven de moda, és impagable, del millor de la pel·lícula. Feia molt temps que no veia en Michael Douglas en acció, una altra sorpresa del film.
M'ha fet recordar els còmics dels "Vengadores" dels meus germans, que vaig heretar i em llegia sovint. Allà sortia l'home formiga, un personatge que a la pel·lícula representa que seria en Douglas. Així que una mica de retorn a la joventut sí que tenen pel·lícules com aquesta. I les que diverteixen, almenys et deixen un bon gust a la boca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada