dilluns, 7 de novembre del 2016

VAGA DE DEURES

Ha anat corrent la veu de què aquests caps de setmana del mes de novembre hi havia convocada una vaga de dures a les escoles. Anem a veure:
Aquesta idea prové d'un col·lectiu, CEAPA (Confederación Española de Asociaciones de Padresy Madres del Alumnado). Permeteu-me la meva incultura en aquest aspecte, però no els conec de res. A partir d'aquí, poc cas a fer a gent ta coneguda. I en segon lloc, a mi, el què em proposin associacions de l'estat, m'importen ben poc. Parlem-ne quan ho proposi alguna associació del país.
Compte, perquè una idea tan poc encertada, també se la podria apropiar algun col·lectiu català. I és que està de moda atacar l'escola, i més avui en dia quan es vol diferenciar, ja no el clàssic pública-concertada, sinó entre clàssica i innovadora. A mi, totes aquestes sentències que fa la gent sobre les escoles d'avui en dia em posen dels nervis. Com si totes les escoles fossin igual. Com si totes ho fessin igual de bé o igual de malament. És igual la línia pedagògica que segueixin, la qüestió és que criticar l'escola s'ha convertit ara en un esport de pares i experts que s'autonomenen moderns. Doncs seran persones modernes, però amb un cervell força retrògrad.
Els deures són un tema polèmic. Es podria viure sense deures, segur que sí. Però hi ha certes tasques dels nens i nenes, que necessiten d'un plus a casa per tal de mantenir-los endollats. Ara bé, està clar que això no vol dir que hagin de tenir deures cada dia, ni tan sols cada setmana. Només quan sigui necessari, i un tipus de deure que sigui engrescador i important. S'ha acabat allò de "redacció del cap de setmana" o "files i files d'operacions". Això no porta a enlloc. 
Però hi ha escoles que sí que creuen en aquest tipus de deures, i si elles creuen, s'ha de respectar. I si portes els fills a una escola que creu en els deures i en posa molts, doncs és el què vols, no? Llavors és quan entrem en el debat del dret a escollir escola, etc. Al final, els problemes no es redueixen a una variable, sinó a moltes.
De totes maneres, aquesta vaga em sembla fatal. Si no pots canviar d'escola, hi ha altres maneres de fer sentir la teva veu. Se'n diu dialogar amb els mestres, discutir sobre el perquè de les coses. Cal més comunicació en ambdós sentits. I aquesta gent del CEAPA, l'únic que volen és fardar de modernets. Canviem l'escola, canviem maneres de fer, però fm-ho amb seny i sense encegar-nos per trencar mites.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada