De tant en tant pots anar al cinema i passar una estona ben entretingut quan vas amb baixes expectatives. Dins el ventall de pel·lícules infantils d'aquesta època, Trolls semblava la més adequada o dit d'una altra manera, semblava la menys dolenta de totes les que s'oferien. Així que, cap a l'Heron City que hi falta gent. Genial que sigui un cinema on puguis veure la majoria de pel·lícules doblades al català, i que per la zona on es troba el cinema, no hagis de patir perquè estigui ple. Clar que per una altra banda, que trist que la gent prefereixi veure-la en castellà que desplaçar-se. Quin país de mandrosos, per favor! Això sí, després tots amb la bandereta... aix...La pel·lícula té un argument molt senzill. Dues races, trolls i Bergens. Resulta que els segons, només poden ser feliços si es mengen un troll, així que aquests decideixen un dia fugir. I al cap de 20 anys, tenim uns trolls feliços a casa seva, cantant, ballant i abraçant-se, i uns bergens infeliços i amargats.
Sí, els trolls només canten i s'abracen. Són feliços, I aquesta idea és la què alguns crítics han utilitzat per carregar-se la pel·lícula, que si ensucrada, que si els estereotips típics, bla bla bla... Doncs jo he vist una pel·lícula divertida, amb una música encertada, moderna, que dóna un toc menys ensucrat del què diuen, amb un doblatge al català excel·lent, i un missatge dels bonics. Personatges molt aconseguits, un toc que atrau als nens i també als adults, i per mi un encert. Que té alguns tics classistes? De veritat? Ara em sortiran amb què si les pelis Disney són masclistes, etc. A veure, de debò hi ha qui es creu que els problemes del masclisme actual, de la separació nen-nena és per culpa de Disney? Molta gent. Són els mateixos que deixen veure "Yo soy Luna" a les seves filles, o bé Simpsons, i altres sèries de pares enrotllats i modernets. Així que, si us plau, menys hipocresia barata, i més abraçades de trolls!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada