LA MESTRA

Tot llegint el llibre "Educar sense cridar", de l'Alba Castellví, veig una frase que em sorprèn i em deixa per uns moments amb l'ai al cor. Tant, que n'hi dedico una entrada. I què és això tan gros?
Resulta que escriu en un moment donat, parlant de les conseqüències que pot tenir un fet puntual amb un fill: "Per això serà bo que n'haguem parlat abans amb la mestra."
Coooooooom? La mestra? Però què s'ha cregut? Però què es pensa, que només hi ha mestres dones a les escoles? Com és que no posa "el mestre", o "el mestre i la mestra"?
I de cop i volta em quedo paralitzat. Què estic dient? De debò ho penso així? Fins on arriba el poder de la nostra societat i vocabulari masculinitzat?
Analitzem-ho: Sóc dels que penso que no podem estar dient tota l'estona els dos gèneres: "Escolteu nens i nenes", " Quan aneu al metge o la metgessa", "Parleu amb el botiguer o botiguera sobre si tenen client o clientes..." Estaríem convertint el llenguatge en una situació ridícula continuada. De manera que s'utilitza la paraula en masculí (així és com s'acostuma a fer). Però és just, això? Considerant que justament de mestres, hi ha més dones que homes, s'ha de dir "els mestres" sempre? Igual que el concepte "nens" per referir-nos a tots, "pares" per dir la parella sencera... i mil exemples més. Per una dona, que hagi d'acceptar que quan diuen "Curset dirigit als mestres" no és discriminatori? Però clar, que ho diguin al revés, queda estrany.
Res, una curiositat com una altra que sense voler, destapa una caixa dels trons, i que si volguéssim embolicar la troca, es podria dur a terme un debat molt polèmic sobre la qüestió.
M'imagino un dia dient "Els nens de tercer han preparat..." i canviar-ho per "Les nenes de tercer han preparat...". Fixem-nos com en el primer estem imaginant-nos total la classe, nens i nenes, i a la segona no. Per això, en molts moments utilitzo "Els nens i nenes". Però quan es va per feina, només "els nens". Sembla una tonteria, però potser no ho
és tant.