80.000 persones segons la Guàrdia Urbana, per tant podem assegurar que eren ben bé 100.000. Un acte breu però directe al gra, el què es coneix com "clar i català". Va estar bé que hi fossin tots els implicats, des de l'expresident Artur Mas i l'actual presidenta del Parlament, fins als regidors de Badalona que van obrir portes el 12 d'octubre, passant per les exconselleres Rigau i Ortega, l'alcaldessa de Berga i en Joan Coma, regidor de Vic.
Independentment del missatge que es volia llençar a Espanya (que alguns van saber llegir, però d'altres, com sempre, res de res), era interessant veure el missatge per als nostres polítics. allà hi havia milers de persones que es van reunir per donar suport a gent de l'exCiU, de la CUP i de qui faci falta. Per a assolir la independència, tenim clar que ens és igual si són d'uns o dels altres; ens és igual si són de dretes o esquerres. Volem la independència i l'hem d'aconseguir plegats, no ho farem si anem fent la guerra pel nostre compte. Després, un cop, independents, ja decidirem quin corrent volem que governi el país. Pe això, aquest trossos de quòniam que tenim ara al Parlament, han de tenir clar que han de seguir endavant, pressupostos justos o no. Els cupaires, que entenguin que no passarà res per aprovar uns pressupostos, si els propers que s'hagin de debatre són els del nou estat. No ve d'un any si el premi final és la independència! Que es deixin de tonteries! I els del govern, també, que si cal rebaixar alguna cosa, es fa. Si acabem fent el ridícul, no els perdonarem mai, ni a uns ni als altres.
Algunes frases de les que es van dir, podrien arribar als annals de les frases mítiques. Primer, l'speaker dient: "Vosaltres, tireu cap a allà". A veure... on és allà? Després, quan la presidenta de l'AMI va dir; aquest procés va començar amb vosaltres i acabarà amb vosaltres". Boníssim, i tant que està acabant amb nosaltres, i tant! EL president d'Òmnium, parafrasejant el regidor de Vic, dient que es trencaran molts ous per fer la truita". I és clar, el crit de "HO FAREM", que jo sentia com "BUFAREM".
El darrer apunt, té a veure amb les edats dels presents. La mitjana d'edat era força alta. Faltava molt jovent. Diguem que la franja entre 15 i 25 anys, era simbòlica. Què passa amb els joves del nostre país? No els importa el què està passant? Perquè si és així, les escoles i instituts, que tant ens omplim la boca en què els estem educant per a ser crítics amb la societat, que siguin justos, solidaris, implicats... ho devem estar fent fatal, si a l'hora de la veritat els és igual i no fan acte de presència. Segurament a les escoles fa por parlar d'això per si ens etiqueten com a adoctrinadors. però clar, si es parla de la injustícia en tal país o en tal altre, no es pot parlar del nostre? Sembla que no. Senyal inequívoc que no estem en un país normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada