ANT MAN AND THE WASP

Tot i no estar inicialment previst, una sèrie de fets aliens a l'esdevenir d'aquests dies, m'han portat a veure aquesta pel·lícula, enèsima dels súper-herois Marvel. Buscant una excusa per posar a prova el meu peu i cama que estan una mica nyigui-nyogui, ensopego amb la possibilitat de veure la segona part de les aventures en solitari de l'home formiga. Recupero l'entrada escrita parlant de la primera part, i em noto una mica com llavors. No tinc un interès especial en veure-la, però m'atrau el fet de que m'ho passés tan bé amb la primera.
Però deixem-nos d'excuses. Altre cop, un encert. És veritat que no té el factor sorpresa de la primera, ja eren personatges coneguts i maneres de fer conegudes. És veritat que les formigues deixen de tenir protagonisme (apareixen, intervenen a la trama, però en un paper molt més secundari). És veritat que tant superheroi ja embafa una mica. Però ha estat una estona de diversió esplèndida. Potser hauria anat millor veure-la enmig del curs escolar, perquè s'hauria notat més la desconnexió, però ens donem per satisfets. S'agraeix una pel·lícula de superheroi sense trama complicada, llogada a res més que a la primera part i no a la resta de pel·lícules Marvel. S'agraeix que no hi hagi un superdolent amb poders que vol destruir el planeta coma totes les altres pel·lícules (Per fi!!! Ja era hora!). I s'agraeix el toc d'humor que ja tenia la primera i que segueix en aquesta continuació. A més, és un humor ben trobat, no és bàsic, i està molt ben integrat. L'humor (quin gran grup fan el protagonista amb els seus socis de feina), la història, i evidentment, els efectes espectaculars fan de la pel·lícula un divertimento dels bons. A veure, no és que sigui una gran peli, ni molt menys, però sí que ho és si el teu objectiu és oblidar el què estàs fent i passar una estona divertida. Per exemple, també he vist Guardians de la galàxia. La van fer abans del primer Ant-man i potser marcava una mica el camí d'aqesta barreja de comèdia i aventura, però no se'n surt tan bé com en aquestes. Spiderman Homecoming sí que va per aquí. Diuen que ho tenen tot planificat. Combinar les pel·lícules de destrucció massiva i acció al 300% amb altres, protagonitzades pels herois més secundaris, per donar pausa i gaudir. Doncs la veritat, per ara em quedo amb aquestes menys "perfectes", perquè les gaudeixo més. Per cert, se sent un nen al cinema cap al final: "He vingut a veure una peli de superheroi o d'amor?" I un cop passats uns segons de les lletres finals, torna a engegar amb una darrera seqüència que dóna peu a la tercera part d'una manera descarada. aquí ho deixo,.