dimarts, 3 de juliol del 2018

VOLEM EL PA SENCER

Finalment, avui sis dels ostatges polítics que té l'estat espanyol, agafen una furgoneta i es acosten fins a presons catalanes. Els Jordis, la Carme, l'Àngels, l'Oriol i en Raúl aquesta nit dormiran més a prop de les seves famílies. Però no són lliures. De cap de les maneres hem de veure i viure aquest fet com una victòria de res. Ens alegrem perquè les seves famílies no hauran de perdre tantes hores per poder-los veure, perquè aquests viatges als seus fills no se'ls faran tan feixucs. Però ja està. Res més. El nostre objectiu (dels dos que tenim) és la seva llibertat absoluta i el retorn dels exiliats. És a Catalunya on han de ser, lliures de moviments, per poder seguir vivint la seva vida amb els seus, i poder seguir llitant pel país de la mateixa manera cívica i pacífica que ho han estat fent fins ara. Està molt bé que estiguin en presons catalanes, però els volem a casa, no  només a prop de casa. Si es pensen que acostant-los, cedirem un mil·límetre de les nostres pretensions, van ben errats! una justícia que deixa en llibertat violadors, assassins, lladres... els hem d'aplaudir perquè ens els acostin? Au va! Insisteixo, és un alleujament logístic per les famílies, però res més. Volem la seva llibertat.
Deia que era un dels dos objectius. I és que amb tant enrenou pels nostres presos i exiliats, que a ningú se l'oblidi quin és l'objectiu principal i pel qual vam votar l'1 d'octubre i justament pel qual tenim gent a la presó o l'exili: la independència del país. fa dos dies es van complir els nou mesos del primer dia d'octubre, aquell dia que no oblidarem mai. I allò te una raó de ser, és un punt clau per la nostra lluita nacional. Són els dos objectius els que volem aconseguir. Ni un, ni mig. Els dos. I seguirem lluitant fins aconseguir-ho, que no ho dubtin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada