TEMPS DE SUDOKUS

Mania. Aquesta és la paraula que acompanyaria fàcilment al curiós fet que es repeteix cada estiu. És entrar al mes de juliol, que faig una paradeta a un quiosc i em compro la revista Quiz de sudokus. Cent seixanta-vuit sudokus dividits en sis nivells de dificultat. I au, boli a la mà i anar fent uns quants en estones perdudes de les vacances. Probablement relaciono les vacances amb aquest passatemps perquè fa uns anys s'organitzava per la Festa major, a la Plaça de la Vila, un concurs en el qual participava i deixeu-me dir, no m'anava pas malament (dos tercers llocs i un segon com a màxim). Ho recordo en dues entrades, una del 2009, i una altra del 2012. Malauradament, ja fa uns anys que al no ser ja moda, i que els organitzadors estan per altres històries, ja no s'organitza. Tot i així, jo actuo com si encara es fes. Com en aquells anys, em posava a fer sudokus per entrenar pel concurs a partir del juliol, i com actualment, em polia sues revistes en aquests gairebé dos mesos. Ara que no es fa el concurs, ho segueixo fent, i no deixa de ser un punt de distracció més per a descansar després de la feina a l'escola; i clar, fa funcionar el "coco".
Tot i així, un es podria preguntar perquè no faig sudokus al llarg de l'any? Tampoc és una cosa que requereixi molt material, ni molt temps. Els caps de setmana, alguna estona es pot trobar per fer-ne un parell o més. Però la veritat és que no em surt. És com un ritual estrany que he assimilat i que em trasllada a les vacances. Segurament, fer-ne altres mesos, faria perdre l'encant a aquest passatemps, i quan arribés la calor, ja no en voldria fer, i fins i tot, el podria avorrir.
Així que ara per ara, estarem aquests dies fent-ne un bon grapat, i al setembre els guardarem ben guardats fins al cap de deu mesos. Com deia al principi, cadascú té les seves manies, i mentre no facin mal, endavant amb elles!