DILLUNS A LA PLAÇA DE LA VILA

Des de ja fa uns mesos,un dels actes en suport de la llibertat dels presos i preses polítics, juntament amb el retorn dels exiliats, és una concentració que es fa a la Plaça de la Vila de Gràcia, tots els dilluns a les 20h.
Aquest passat dilluns vaig poder assistir-hi. Primer es fan uns minuts de silenci, que acaben amb una interpretació musical coordinada per en Jordi Fàbregas. Llavors comencen els parlaments i missatges. En aquest cas, va ser un missatge de la Marta Rovira, exiliada a Ginebra i una carta de la Dolors Bassa, presa política. Van lligar també l'acte amb l'acció "Cap dona en l'oblit", recordant a totes les preses, exiliades i imputades en els darrers temps. També hi va haver un record per l'Adri, un noi de 25 anys d'un CDR, que també és fora del país des de que la Guàrdia Civil el va anar a buscar. És important no oblidar el seu cas, ja que només es fa referència normalment als polítics que es troben en aquesta situació. Vam acabar amb les cançons dels genials Malli Vanilli, que ens van oferir algunes de les seves creacions i, és clar, el gran "Espanya, carinyo, lo nostre no funciona", cançó que ja té uns quants anys però que segueix sent actual. El cant dels Segadors, com a final de l'acte, va ser molt emocionant.
I així cada dilluns. Arreu del territori es van fent actes per tal de no oblidar i mostrar el recolzament a les persones i les seves famílies que es troben en aquesta situació injusta. Però mentre anem fent això, i mostrant llaços grocs, etc, què més s'ha de fer? seguim veient com els nostres governants no saben cap a on tirar, o ho dissimulen molt bé. Malauradament, crec que és més la primera opció. seguim veient com els unionistes ens segueixen menyspreant i insultant. I ara, amb l'afegit de veure com els nostres carrers s'omplen d'actituds feixistes i violentes. I després de cada acció violenta espanyolista, sentir els Pperos, ciudadanos sense condemnar aquesta violència, comprenent-la, i seguir dient que estem fracturant la societat. La sang em bull. I no acabo d'entendre com el govern i els mossos no actuen contra aquesta gent de la mateixa manera que ho farien amb nosaltres. Com pot ser que tinguem gent que surt al carrer amb por de trobar-se aquests fatxes? Gent que es treu el llaç groc per por? Nosaltres ens traiem un tros de roba, o un pin inofensiu i ells ens poden pegar i insultar sense que els passi res? Ostres, ho sento, però és que m'indigna aquesta situació, m'indigna escoltar l'Arrimadas i companyia, i m'indigna l'actitud de la policia catalana que no actua contra aquesta gent.
Com la gent que cada dilluns es reuneix a la plaça de la Vila i tants altres llocs, cal seguir sortint, cal seguir empenyent, i amb més força que mai.