SUSQUEDA

Dimecres 4 de juliol i ja he acabat el primer llibre de l'estiu: Susqueda, de Miquel Fañanàs. No crec
que això vulgui dir que mantindré aquest vertiginós ritme de lectura, sinó perquè és una novel·la curta i ràpida de llegir... per sort. No m'ha convençut gens. Penso que si arriba a tenir moltes més pàgines, com els llibres actuals que sembla que no s'acabin, potser l'hauria deixat, qui sap.
El vaig agafar amb ganes. és coneguda la meva afició per les pel·lícules de catàstrofes hoolywoodianes, i per tant, l'oportunitat de fer-me el meu imaginari una desgràcia natural com és el trencament de la presa de Susqueda, en territori català, en llocs coneguts... me'l feia molt atractiu. I per què no m'ha fet el pes?
A veure, la primera part del llibre, des del terratrèmol fins el trencament, és un continu de trobades entre directius d'empreses, alcaldes, polítics, arquitectes... que van mirant d'enfrontar el tema o bé avaluen la situació. Ara són uns, ara són els altres. Però no passa res més, hi ha un continu de repeticions de diàlegs, de text i de contingut que et fa avançar en els dies però res més. Després, amb el trencament de la presa, el neguit et fa seguir la lectura, però en realitat, tampoc és massa, diguem-ne espectacular. Potser (segur) no era el seu objectiu, però clar, jo anava amb unes expectatives que no s'han complert.
Un dels grans factors en contra és la inexistència d'un protagonista. Ni el periodista que apareix i que fa públic el problema, té una aparició molt intermitent. És allò que en diuen "un drama coral", però és evident que l'absència de personatge amb qui t'identifiques i pateixes amb ell, no hi és, i això et fa viure la novel·la des d'una perspectiva que fa que no entris. Potser està més plantejada com a document de ficció, però llavors no t'ho poden presentar com una novel·la, s'ha quedat a mig camí entre els dos estils.
Les repeticions són moltes. Les preguntes que es fan els personatges, les seves opinions, els rerefons històrics, apareixen una vegada i una altra. A mesura que avança la història, no hi entra cap element nou, apart de l'esmentat trencament. llavors, hi ha diverses historietes de personatges individuals on s'explica com viuen l'arribada de l'aigua, però tot és anecdòtic, sense cap lligam.
Suposo que el problema principal és que m'havia imaginat una altra cosa, però crec que de totes maneres s'ha quedat lluny d'entrar en un top de novel·les. Una llàstima. Ja em vaig llegir del mateix autor, "El gran inquisidor", i quan he recuperat l'entrada, m'he adonat de comentaris que vaig fer i que continuo subscrivint. A veure si la segon lectura d'estiu millora l'inici.