L'HOME DE GUIX

La novel·la de C.J.Tudor és una d'aquestes que de mica en mica es van mantenint en el rànquing de més llegits en intriga perquè deixa bones sensacions, i això promou el boca-orella.
D'entrada, no sembla res innovador: un grup d'amics d'un poble anglès que de cop i volta reben senyals que els recorda el què van viure quan eren nens, la troballa d'un cadàver. Sembla d'entrada una barreja de Stand by me, It (sense monstres) i d'altres d'aquest estil; cert. Però com que és difícil crear coses absolutament novedoses, el què opten molts autors és fer-ne barreges, o donar un cop de timó a l'assumpte... el què sigui. I la veritat és que a mi aquest "Home de guix" m'ha convençut. Serà per la manera de narrar els fets, o bé el toc enginyós de les guixades, o potser realment que la barrejat de temàtiques està ben cohesionada i no es troba fora de lloc. La qüestió és que ha estat una lectura molt entretinguda, de les que al final he engolit les pàgines perquè volia saber el final encara que fossin gairebé la una de la matinada. Després dels últims llibres llegits, que no m'han despertat massa entusiasme, cal dir que amb aquest he recuperat les bones sensacions i he gaudit molt mentre el llegia. Tot molt lligadet, amb algun gir ben pensat i un final molt digne i fins i tot una mica amb sorpresa. I és que és important que apart de la trama principal, n'hi hagi de secundàries també interessants, i que han de ser fonamentals en el desenvolupament de la història. Hi ha llibres que això no ho aconsegueixen, mentre que aquest ho fa molt i molt bé. Seguim doncs amb aquesta darrera línia de llibre d'intriga que fa un temps vaig iniciar i que gràcies a aquest home de guix podrem seguir amb més convenciment.
I un últim detall, encara que sembli molt escatològic o poc encertat, va ser llegir una frase i pels motius que sigui em van quedar ben gravada per la seva sinceritat bestial. Diu: "Els secrets són com el forat del cul; tothom en té, i alguns són bruts".