CAMINAR DESCALÇ

Normalment ens traiem les sabates per anar a dormir, potser per casa... però quan sortim per la porta del carrer, anem calçats. Espardenyes, sabates, xancletes, vambes, esclops... qualsevol cosa és vàlida. Quan arriba l'estiu, els que van a la platja també es descalcen per passejar per la sorra. Però el més habitual, és anar calçat quan ets fora de casa.
El concepte de caminar per la muntanya sense res als peus normalment et porten al cap imatges d'homes prehistòrics, o tribus indígenes de la selva; qualsevol cosa menys gent "civilitzada". S'associa el calçat a la modernitat, a la civilització.
D'aquí el trencador que és la proposta que ens fan des de La selva de l'aventura, un equipament al bosc, al costat d'Espinelves, on trobem l'habitual bosc vertical amb tirolines i mandangues diverses, però que ens ofereix una opció diferent: un camí que dura entre una hora i una ora i mitja, en plena natura... però descalç. Et treus les sabates a l'entrada i au, a caminar! Per un servidor, que de vegades a la  platja ja es queixa i es posa les xancletes depenent del diàmetre dels granets de sorra, era tot un repte. Però clar, si és una activitat per famílies, no deu ser cap via crucis, no?
Així que tot buscant activitats per fer, em trec les vambes i em disposo a fer el recorregut. Un començament que et posa els peus en contacte amb diverses textures (algunes més agradables que d'altres...), i on vas mirant també la capacitat d'equilibri. Tot va bé fins que arribes al fang i els bassals. És llavors que t'has d'oblidar de la civilització i posar els peus dins d'una aigua ben tèrbola, on no veus què trepitjaràs. Vaig dubtar en fer-ho (sempre hi ha un caminet al costat alternatiu, però calia fer-ho. mmmm... quina sensació... Al llarg del recorregut et trobes unes activitats sobre la resta de sentits (vista, oïda, olfacte...) que van amenitzant la caminada i plantejant coses diferents per tal de fer més diversa l'estona, sobretot per la canalla. L'únic sentit que no es tracta és el del gust, per`per això hi ha ben posat al final de l'excursió, una food-truck per fer un mos...
També hi ha durant e trajecte, una zona de relax amb algunes activitats per fer amb els peus, i un mirador al qual s'arriba a través d'un pont de mico. Aquest pont no és l'únic, n'hi ha un altre abans d'entrar al laberint, un caminet entre arbres que simula un laberint.
Abans d'arribar al final, hi ha un pont sobre un bassal d'aquells on no entraries a banyar-te. La gràcia és que a mesura que avances, el pont va enfonsant-se fins que l'aigua et mulla els peus. És la primera neteja que et fas prèvia al final de l'activitat, on trobes unes mànegues per rentar-te'ls bé.
En definitiva, una bona troballa, una molt interessant activitat, i més si la combines amb alguna altra de les atraccions que tenen en aquell parc.