VISITA

Feia molts anys que no ho feia, però avui, aprofitant que el MEC iniciava els seus dies de colònies, he agafat el cotxe per fer una visita a unes altres colònies, les monjovianes. L'últim cop que vaig fer-ho va ser un llunyà 2008. La veritat és que no ha estat fins que ho he comptat, que no m'he adonat del temps que havia passat. No em creia que fes tant temps, no ho notava tan llunyà, tot i la lògica dels números, tenint en compte que justament l'any següent és el de l'arribada del MEC.
Aquestes humils visites fetes per mi, supleixen una mica les institucionals, que haurien de ser un fet ben normal dins el desenvolupament d'aquestes colònies, però pel què sigui, no s'han instaurat mai. Va ser una estona agradable, que apart d'estar en contacte amb els nens i els monitors d'enguany, sobretot va servir per portar-me de nou a vells records. Ja he comentat en altres entrades que segur que jo no seria com soc ni estaria on estic sense les colònies i el lleure educatiu. Apart dels esplais setmanals al Carme o els grups Foc Nou de Balmes, que evidentment són especials per la continuïtat d'un projecte, és evident que uns dies de colònies són el súmmum de tot. Compartir amb els infants i amb un equip de monitors tants dies, amb un ritme bestial, amb les vivències i emocions que sorgeixen dia a dia... és un aprenentatge brutal apart de ser una experiència meravellosa.
De totes les meves colònies en tinc molts records, i clar, agradables, però també hi ha moments negatius, conflictes i situacions molt complicades de gestionar. Per sort, en el meu cas guanyen les bones sensacions. I això val per totes:
- Per les dues colònies en què només en vaig fer un any (les de Foc Nou el 92 i els campaments de la Nissan el 94)
- Les de nen, monitor i responsable amb Colònies Jordi Turull, entrant-hi aquí totes les seves versions "habidas y por haber" (Pineta, Xalet, Menorca...)
- Les de l'esplai del Carme, tan especials totes elles, en ple agost amb uns nens i nenes que amb la seva situació, no deixaven de ser un encant.
- I les de Món Jove, especials per viure des del minut zero la seva creació fins avui, dia de la visita.
En podria fer un llibre de tot el viscut en aquestes colònies. A l'entrada "Vint-i-cinc de les primeres", comento que en total n'havia fet 23 en 18 anys. Qui sap, potser m'animi algun dia, tot i que m'ho prendria com em prenc aquest blog, com un recordatori perquè quan sigui gran i comenci a oblidar coses, tingui on agafar-me...