25 ANYS DE LES PRIMERES

Aquests dies, els de Món Jove han estat realitzant les tradicionals colònies d'estiu. Ara ja fa uns anys que hi estic físicament desvinculat, però és clar, mentalment, sé que hi són, penso en què deuen estar fent, com els deu anar, de què deu anar el centre d'interès... Un parell de consultes abans de marxar, una conversa per whatsapp i uns tuits i retuits han estat el meu contacte d'aquest any.
Per un motiu o per uns altres, em va venir el cuquet per anar-los a visitar, però finalment, no ho he fet perquè altra feina tenia i perquè senzillament, ja no toca (o sí, per què no?).
Independentment d'això, i amant com sóc de les efemèrides, resulta que aquest agost farà 25 anys de les meves primeres colònies COM A MONITOR (com a nen, m'he de remuntar al 1981, 34 anys...!!!). Van ser amb l'Esplai del Carme, a Vallfogona del Ripollès. En aquell temps encara no sabia que faria de l'educació la meva vida professional, quines coses...
Van ser deu dies a la casa que tenia la parròquia del Carme amb una vintena llarga de nens i nenes de 4 a 12 anys del Raval. Després d'aquelles primeres, van venir les segones, terceres, etc fins a les últimes, a Menorca amb Món Jove ja fa 8 anys (em sembla que han estat en total, al voltant de 23 colònies).
Les colònies d'estiu és un moment màgic. Ho és de nen, i ho és de monitor. Si ets monitor i no vius les colònies com una experiència màgica i especial, no ets monitor de veritat, així de clar. És vida en majúscules, convivència, compartir, i tot amb un grup de nens i nenes de les edats que siguin i que acabes estimant.
Per cert anècdota de les grosses d'aquestes primeres colònies del 1990. Vaig pujar a la casa un dia més tard que tot el grup. El motiu? Concert de la Madonna a l'Estadi Olímpic. OOOOOOOOH! En la meva defensa, era la Madonna guai dels principis, no l'estranya de després. No cola?