Les hakas són força espectaculars, al meu gust, és clar, segur que hi ha gent a qui no els agrada gens... Però anem al fet. Déu n'hi do quina mostra de respecte és aquest acte fet per aquests joves. Com deuria ser aquest professor per tal de rebre aquest homenatge? Possiblement no li fan perquè els hagi ensenyat molt bé les equacions de segon grau, segur que hi ha alguna cosa més. El respecte mostrat amb aquesta haka no es guanya fàcilment.
Traslladem-nos al nostre país. Ens podem imaginar els joves d'un institut fent un homenatge similar a un mestre? A mi em costa d'imaginar una cosa semblant, i no perquè no hi hagi professors que s'ho mereixin després d'anys dedicats a l'educació dels joves. M'imagino els nois i noies de l'ESO actuals, que els és igual tot, que la moda és anar contra l'escola i contra tot, els veig mentalment incapaços de fer-ho. I de joves assenyats, bones persones, sensibles, solidaris, etc, n'hi ha un munt a tots els instituts i escoles, més que no pas dels "passotes". Però no s'alcen. Saben que van contra la moda social i prefereixen quedar en un segon terme, passar inadvertits.
Un homenatge així no és fàcil de coordinar. Només quan la persona s'ho val i tens un grup de joves implicats en el seu procés de creixement, és possible. A Catalunya anem coixos. Ens cal recuperar els nostres joves, i això es fa des de petits. Els mestres de primària tenim molta feina a fer en aquest sentit. Hem de deixar de pensar en el present dels nens, que també, i pensar en el seu futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada