"A PALABRAS NECIAS..."

"... oidos sordos". O això és el què diu una de les dites més famoses de la llengua castellana. I és cert, no hem de fer cas del què ens diguin. En el cas del procés independentista, fa anys que sabem que tot depèn de nosaltres. Si els catalans ho volem, ho podem aconseguir, però ens hi hem de posar de valent. Els espanyols i els catalans no-independentistes, no ens ajudaran pas, no ens ho posaran pas fàcil. Això ja ho sabíem.
Per tant, totes les declaracions que van sortint de les seves boques no ens han de provocar cap reacció. Hem de passar de tot el què diuen.
PERÒ ÉS TAN DIFÍCIL!!!!
Com et pots quedar impassible davant de les paraules de gent com Duran, Iceta, Camats, Colau i companyia? I és que hi ha dues menes de comentaris indignants. Els provinents de Madrid i altres localitats espanyoles. Què ha de dir si no odi i més odi? Ho feien abans, per què no ho han de fer ara?
Però els comentaris de catalans com els què comentava són els que em provoquen personalment més úlceres. A veure, era d'esperar. Si quan al 1714, quan ens mataven de gana i ens van massacrar vilment, si llavors ja hi havia catalans botiflers que renegaven del seu país, envoltats de homes, dones i nens assassinats, com voleu que ara no existeixin?
Doncs aquí els tenim, mentint, dient bajanades, tractant-nos d'ignorants, llençant merda per tot arreu esperant que justament, la gent ignorant se'ls cregui i tornin a tenir una mica de vots per aconseguir el seus sous vitalicis. No ho suporto, ho sento. Sé que no els he de fer cas, però és que no puc. Com intenten desmuntar el què realment seran les properes eleccions, disfressant-les amb les seves idees.
Com poden els del PSOE i IU (els de bona fe podeu llegir PSC i IC, com si existissin de veritat), criticar-ho tot dient que ells poden governar el país. Si ja ho van fer! I gairebé ens quedem sense, de país! Quin pebrots! Són partits que depenen d'Espanya, i per tant, Catalunya per ells sempre serà una comunitat autònoma.
I els d'UDC.... és que al·lucino. Després de tants anys, ara diuen que tot era una farsa. Doncs quina confiança no? Una gent que an estat al poder tants anys fent coses en les quals no creien? Com es pot ser tan fals? I ara van de bons i legals... Aaaaaaaaah... és que no puc!
Però vist com han anat les eleccions municipals a Barcelona, ja ens podem espavilar, perquè hi ha molta gent que se'ls creu, a ells i a les seves mentides!
I no parlo de Camachos i Riveras, que això ja és de jutjat de guàrdia. El què passa és que ells no s'han amagat mai, i en canvi, els altres s'han posat la pell de xai a sobre els seus cossos de llops. Són els botiflers del segle XXI.