FATALITAT DE COLÒNIES

Els accidents són accidents; no es pot fer res per tal d'evitar-los. I quan aquests accidents comporten desgràcies com la mort d'algú, es tornen terribles. Quan aquesta persona és una nen o una nena, la tristesa es multiplica per mil. El darrer factor que s'ajunta als anteriors per donar lloc a la notícia és el què tot tingui lloc en unes colònies.
Fa una setmana, durant una tempesta elèctrica, un llamp va provocar la mort d'una nena de 13 anys que estava de colònies amb el seu esplai a Campelles. En aquest cas, més enllà de la desgràcia que afecta a aquesta família en aquests dies, setmanes... el què encara m'ha tocat més ha estat la situació en què s'ha produït el fatal accident: durant unes colònies. L'estat en què es deuen trobar els companys de la noia i, és clar, els monitors, ha de ser terrible. Intento posar-me a la seva pell i ha de ser horrorós, la veritat.
Com a exmonitor i exresponsable de colònies, puc imaginar-me força el què pot ser això. Amb els anys dedicats al lleure, d'accidents n'he viscut moltíssims, però per sort, cap ha acabat tràgicament. Recordo visites als hospitals, i molt particularment, als campaments Nissan de l'any 1991 (allà on vaig veure clar que havia encertat decantant-me per fer magisteri), i és clar, la taquicàrdia d'una nena estant de colònies a Pineta (passant pel cap el fet de què potser havia de prendre alguna decisió mèdica important si no es trobava els pares). Enmig d'aquests casos, d'altres més simples, però el moment en què passa l'accident, la trucada als pares... són moments tensos.
La responsabilitat que tenen els monitors de lleure quan estan amb els nens i sobretot quan marxen de colònies és grandiosa; segurament, si en fossin conscients, potser no ho farien. Per altra banda, enfrontar-te a situacions com aquestes et fan créixer i madurar molt. Però no per això, desitjables, és clar que no.
En definitiva, el més profund condol a la família, amics i monitors.