NASCOLA

Nascola és un llibre escrit per l'Ignasi Casals, mestre i director de l'escola Ginebró. Arribat el moment de la seva jubilació, ha volgut deixar per escrit les experiències viscudes al llarg dels anys què ha dedicat a la docència, gairebé monopolitzats per la creació de l'escola Ginebró.
En un principi, vaig agafar el llibre pensant trobar idees per reinventar l'escola, en uns moments en què redissenyar l'educació és en boca de tothom. Per tant, la lectura d'aquestes pàgines podrien portar a una decepció, donat que no hi ha fórmules màgiques, bàsicament perquè tampoc era la intenció de l'autor; l'errada era meva.
Tot i això, el paper que tenia al costat mentre llegia el llibre no ha quedat pas en blanc. Amagat darrere les anècdotes explicades hi ha pinzellades, hi ha idees, i sobretot hi ha una manera d'entendre l'educació que surt una mica dels estàndards habituals. No ens enganyem, avui en dia moooooolta gent s'omple la boca de fer de l'escola un lloc diferent, que deixi de banda certs automatismes i comenci a treballa de maneres diferents; però a l'hora de la veritat, "Cojan el libro y abran por la página 33".
Déu n'hi do tota la part de creació de l'escola! Amb quantes dificultats van haver de batallar! És digne d'admirar la perseverança demostrada, el coratge per portar a terme una idea i com ho van aconseguir! I encara com afrontaven els problemes i els anaven superant a mesura que se'ls trobaven. Per una banda, embolica una mica que vagi fent salts temporals en alguns moments, de manera que es repeteixen conceptes en alguns moments. Per altra banda, emana una sinceritat de cada un dels capítols increïble. Hi ha coses que es diuen que veig com estranyes o com manies; però clar, jo també en tinc moltes, de manies, que poso en pràctica cada dia que entro a classe! Qui no les té!! Però aquesta insistència en anar ben pentinats i ben vestits... no sé, no seria de les meves prioritats. Anem nets, però no cal exagerar, tampoc.
Quanta raó té quan parla del poc atrevits que som els mestres, de com ens costa canviar! I que quan algú vol canviar, com se'l miren els companys o els pares!!
Molt interessant el capítol on parla de com ha de ser el bon mestre (deixa ben clar que és la seva opinió). Fantàstica l'anècdota on posa sobre la taula el tema de canviar les coses, explicant què va passar amb la seva filla a l'hospital. Hi ha moltes coses interessants, la veritat...
Acabo amb una frase: "Una escola no la fa l'edifici, ni la calefacció, ni cap altre espai; una escola la fa l'equip de mestres i la manera com expressen que els agrada la feina que estan fent."