ENVEJA SANA

Un cop més cal parlar dels Castellers de la Vila de Gràcia. En l'any en què encara hi vaig menys que mai (la desconnexió total és difícil, la veritat), han dut a terme un dels viatges més importants de la seva història, segurament el més transcendental i difícil de superar ara mateix.
Han fet un viatge fins a Canadà, a fer un parell d'actuacions i algun que altre assaig amb la seva colla apadrinada a la distància, els Castellers de Montreal. Fins a 150 castellers s'han desplaçat cap a allà, creuant l'Atlàntic; un número considerable tenint en compte que hi ha força gent que encara treballa! Allà s'ho han passat d'allò més bé. Fins i tot quedaria en anecdòtic la consecució dels primers castells de 8 (dos quatres) en terres canadenques.
Doncs sí, enveja sana, la veritat. Les coses són com són, i el fet d'estar més desconnectat de la vida castellera és així, que et perds oportunitats maquíssimes de realitzar. I és que el dia que comentaven a través de les xarxes: "Avui comencen uns dies lliures de turisme; uns han anat a veure balenes, i una altres a les catarates del Niàgara." Renoi, enveja de veritat! Les catarates del Niàgara! Com m'agradaria veure-les. I és que deixar els castells no només fa que no visquis l'evolució de la colla i vibris amb la consecució de les noves fites castelleres, sinó que et perds també la vida social. Dels meus temps recordo els viatges  a Sevilla, a Marsella. Són moments en què la colla creix, i molt, sense necessitat de fer castells. Al final els fas, perquè per això existeixes com a colla, però quan tornes ets encara més gran que abans.