EL XIULET DEL METRO

Suposo que deu ser que des de l'incident a la parada de metro de Vall d'Hebron (L5) de fa unes setmanes, m'hi fixo més. És un tema que sempre em tocava els nassos quan passava, però que no al·lucino que encara tingui lloc després del què va passar.
Poso en antecedents. No fa massa dies una dona va voler entrar al metro a última hora, havent sonat el xiulet i no ho va aconseguir del tot. La cama se li va quedar fora i la va arrossegar un bon tros.
Primer de tot, deixar clar que és una temeritat voler entrar un cop ha sonat el xiulet. Reconec que alguna vegada ho he fet, però ho he de tenir molt clar. Normalment el deixo marxar i sóc conscient de que no ho he de fer, i més sabent el què et pot passar.
Ara bé, els professionals de TMB també tenen una part de culpa força important. I és que un elevat nombre de conductors, quan arriben a l'estació i obren les portes, automàticament fan sonar el xiulet. Em molesta enormement que facin això, perquè no donen temps o provoquen que els passatgers es tensionin a l'hora de pujar als convois. La gent s'ha malacostumat, i clar, saben que el xiulet ja no vol dir que porto una estona amb portes obertes i tanco, ja que molts conductors, insisteixo, molts, el fan sonar al mateix moment que obren.
Això sí que ho podrien millorar els responsables de TMB. Ara no, que deuen estar de vacances, però al setembre... o a l'octubre... quan deixen de fer vacances?