AUTODESCONEIXEMENT

Aprofitant el ritme baix que s'esdevé quan comencen les vacances i encara s'està mig a l'escola i mig a casa, toca reendreçar el pis, i fer una mica de neteja; o el què és el mateix, llençar el què no serveix per a res des de fa temps.
Trobes carpetes plenes de pols amb papers que no saps què són ni de què parlen; llavors et fa gràcia tornar-los a rellegir i decideixes tornar-los a guardar (si tenen sort i no acaben dins el contenidor blau).
Enmig de totes aquestes carpetes han aparegut butlletins de notes de quna feia EGB a l'Escola Pia Balmes. Se'n poden fer infinites lectures d'aquesta troballa.
Per exemple, com, després de gairebé deu anys de la mot del dictador, tot està encara castellanitzat. I és que el meu llibre d'escolaritat porta L'aguilot dibuixat a totes les pàgines!!!
També és destacable la lletra d'alguns professors, digna de l'edat mitja.
I finalment, una explicació per a les tres imatges que segueixen:

1- Març de 1982, quart d'EGB: "La seva conducta és deficient".
COOOOOM? Però si era el típic nen bo que no parlava, tímid fins la medul·la, "quatre-ulls"... Com que conducta deficient? Què s'ha cregut aquest home? Segur que em tenia mania...

2- Juny de 1983, cinquè d'EGB, observació de plàstica: "Manifiesta cierta creatividad ens los trabajos artísticos; conviene valorárselos"; però si de tothom és coneguda la meva incapacitat per fer qualsevol treball artístic!! Aaaah, és clar, és que no m'ho van valorar...

3- Novembre 1985, 8è d'EGB: "Per mal comportament, ha estat expulsat de classe". Caram, a veure si estic mal fixat i tinc uns records de la meva infantesa equivocats; i en realitat era un gamberro!!! Però no, estic segur que em portava bé. Em van treure poquet de classe, i gairebé recordo totes les vegades. Aquesta de vuitè és per no oblidar-la. Classe de socials, un alumne llegeix del llibre (per fi en català!), però les dates, els anys, estaven en números. Per tant l'alumne, fatxa reconegut, llegia: "La revolució francesa va començar l'any mil setecientos ochenta y nueve, i va durar diez anys". En aquella època començava a tenir clar el què passava al país, i vaig expressar la meva protesta a aquesta manera de llegir. Resultat de la queixa? Expulsat de classe per defensar la llengua. Va ser sense dubte una de les primeres si no la primera repressió rebuda en pròpia carn. I fins aquí he arribat. Ai las!