NOSTÀLGIA

Aquests dies, coincidint amb l'inici de l'estiu (no diré vacances, que encara no hi estic pas...), toca reorganitzar l'espai a les habitacions; és a dir, toca fer endreça selectiva; total, que hem de llençar trastos, carai!
En el meu cas, uns dels objectes que ocupen més lloc a les meves prestatgeries, són els llibres. De casa als meus pares a Martínez de la Rosa ja van patir una primera fase de selecció; per anar cap a Roquetes, una segona; i quan va arribar el MEC, la tercera. Docs ha arribat el moment de la quarta. Entre totes aquestes fases, han arribat nous llibres a les prestatgeries, però avui vull referir-me a aquells llibres que van superar les fases més "bèsties", i que malauradament no passen ja més la prova del cotó. Apart del valor literari que tenen, també és important el valor sentimental.
Per una banda, els primers llibres de ciència ficció que vaig tenir gràcies als consells en el tema del meu germà gran; les sagues de Chanur i de la Fundació, van obrir-me els ulls a molts móns fantàstics que em van acompanyar durant molt de temps.
Per una altra banda, els llibres d'una col·lecció de Jules Verne, dels anys 70, que eren dels meus germans i que vaig heretar. Quantes hores llegint aquests llibres, quantes aventures passades... quins records...
No patiu, que no aniran al contenidor blau, els farem arribar a algú que els doni el valor que es mereixen. I si es pensa que perquè no me'ls quedo per a què també els pugui gaudir el MEC, la resposta és ben senzilla: ell els llegirà en català!