Deia
l'Antoni Bassas a la seva editorial del diari ARA:
Si tu
no pots decidir com ensenyes a les teves escoles, ni posar un impost als bancs,
ni ajudar els que passen fred, ni penjar una bandera en un lloc públic, no pots
pagar els farmacèutics ni assegurar l’atenció a la dependència perquè no
pots disposar dels diners del teu esforç fiscal, si no pots votar l’estatus
polític que vols per a la teva relació amb l’Estat, si s’inventen idiomes per
negar que el teu es parli a altres llocs de la Península, i fins i tot t’avisen
que potser prohibeixen xiular l’himne per llei, tens algun motiu per pensar que
vius en un estat que val la pena?
President
Mas, senyors Junqueras i Fernàndez, senyor Herrera, senyora Colau: què esperen.
Què esperen a fer un senyal d’unitat davant un mur que sabem que podem saltar
si agafem impuls col·lectiu?
Em sembla
que quan deu haver llegit la pregunta que volen fer els de Unió a la seva
militància, se li deuen haver posat els ulls en blanc... com a mínim. I és que
bromes a part, que en són moltes les que se'n poden fer, val la pena pensar en
el què han fet: demostrar el seu nivell de maduresa política, la seva
ineptitud, mesquinesa... i tots els qualificatius possibles. Si us plau, tornem
a llegir les paraules d'en Bassas i preguntem-nos què nassos esperem a seguir
dins l'estat espanyol. El mateix estat que en horari infantil avui ha programat
a la televisió una cursa de braus, amb la deplorable imatge del toro morint
dessagnant-se; això sí, anem a engarjolar als que xiulen el "himno
sagrado"... Que els espanyols siguin això fa llàstima, però que els
catalans siguin capaços de seguir marejant la perdiu és desesperant.
Catalans,
catalanes... gent d'Unió que ens heu demostrat un elevat grau d'inutilitat (ho
sento, costa trobar adjectius sense menyspreu)... visc a Catalunya! (amb cada
vegada menys il·lusió gràcies a vosaltres.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada