ELOGI DE L'EDUCACIÓ LENTA

Primera edició del 2009. Sis anys. Han passat sis anys i fins ara no me l'havia llegit. Tantes vegades que l'havia tingut a les mans i sempre trobava una excusa o una altra per tornar-lo a deixar al mostrador de la llibreria. Ara la pregunta és per què? Per què he trigat tant? Com és que fins ara no m'he deixat seduir per les idees que emanes d'aquestes pàgines?
La resposta és ben senzilla. Fins aquest curs no s'han començat a sentir els aires de canvi a l'escola. ara és el moment (per no dir ara és l'hora, lema tan utilitzat). I una altra cosa és molt clara. Si me l'hagués llegit fa sis anys o cinc o quatre, no hauria tingut el mateix efecte que avui. M'hauria agradat, és clar, m'hauria apuntat les idees bàsiques, però res més. En canvi, ara, en ple procés de transformació de l'escola, que no sabem però on arribarà, veig molt més fàcil poder començar a introduir alguns conceptes de l'educació lenta. Estic tan obert a empapar-me d'aquestes idees, que m'és fàcil veure com aplicar-ho. Tot i que no és fàcil, sí que hi ha alguns punts a poder incloure en el dia a dia de l'aula.
El llibre està molt ben estructurat, ja que comença posant les bases del moviment lent, no només a l'escola, sinó a la vida sencera, parlant de la città slow, l'slow food, etc... i de mica en mica ho va encaminant cap a l'educació. I un cop teoritzat, posa les bases del canvi i mostra primer un decàleg i després 50 pistes. Per tant, és teòric i pràctic a la vegada.
Joan Domènech és el director de l'escola Fructuós Gelabert i si l'escola motivadora i dinàmica tora endavant, caldrà parlar-hi.