LA CINQUENA

1992... Any de la primera Copa d'Europa, vaig tenir la sort i l'alegria immensa de poder ser a Wembley vivint-ho en directe. Una experiència que està al top ten de les experiències.

2006... Molts anys després, comença el gran cicle del Barça amb la Champions de París. Aquesta va lligada a la primera Champions a Roquetes... feia tant sols unes setmanes que hi érem veïns.

2009... La Champions del primer triplet, la de Roma... i sí, la del naixement del MEC poques hores després! Èpic!

2011... Altra vegada a Wembley. Estava clar. només guanyem quan juguem en capitals d'estats... Aix... Berna també ho és oi??

2015... Fa pocs dies el Barça va guanyar la cinquena, la quarta dels últims deu anys... És cert que anàvem molt confiats, però en el fons sabíem que tampoc seria tan fàcil. Però clar, llavors fan el primer gol al minut 4 i ja et penses que això està fet... Creu-t'ho!! Quin patir, per favor!! Però ja està al sac i ben lligada.
Només comentar quatre apunts de la celebració de l'endemà, els moments més interessants:
- Les paraules de Pedro en català. Ja li han plogut els agraïments per part dels catalufos... El dia que siguem un país normal, no caldrà donar les gràcies per parlar en la llengua del país a algú que hi porta vivint 11 anys...
- Les llàgrimes de l'Alves. Un paio com ell, tan de la manera que és, va sobtar la seva emoció.
- L'agraïment del Piqué al Kevin Roldán "Contigo empezó todo". Genial!
- I, és clar, el comiat definitiu de la llegenda, d'en Xavi. Això és un crack! El trobarem a faltar!!