Quatre dies. Això és tot el què m'ha durat "La merla blava" el 50è llibre de Maria Carme Roca. Per una banda, el poc temps indica la voracitat amb què me l'he llegit, impacient per anar seguint la trama. Però com a contra partida, al durar-me tan poc, l'he gaudit poc temps.La història ens parla de la Barcelona del 1715, mesos després dels fets de l'11 de setembre. Bona vista de l'autora. Tant que hem parlat, parlem i parlarem dels dies previs, i poques vegades ens preguntem sobre què va passar després. Els dos grans fets històrics, el decret de Nova planta i la destrucció del barri de la Ribera per a construir la Ciutadella, són esmentats i embolcallen les aventures i desventures de dues dones que per casualitat o no, són com dues gotes d'aigua. Paral·lelament, apareix la Merla blava, el què ara coneixeríem com la Resistència.
Ha estat un viatge molt interessant pels carrers d'una Barcelona destruïda, amb els ànims dels seus habitants força malmesos. L'argument enganxa força, i la manera de dualitzar cada capítol, entrelligant les dues històries està ben treballada, ja que esperes tant saber com continua una trama com l'altra.
De l'autora, havia llegit Barcino (força bé), i he tingut moltes vegades a les mans "Escollida pels Déus". Em sembla que la merla m'ha convençut per llegir-me'l.
Total, que comencem molt bé l'estiu amb aquesta lectura trepidant i
emocionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada