Des del moment en què vaig veure el tràiler al cinema,vaig tenir clar que si en tenia l'ocasió, havia de veure aquesta pel·lícula. Sí, és una superproducció nord-americana, tot és destrucció... però com ja he dit altres vegades, tinc certa debilitat per aquest tipus de pel·lícules.
Com que no volia anar tard, he anat a la sessió més primerenca. Malauradament, això volia dir veure-la en 3D. Què voleu que us digui... em sembla que ja és la segona o tercera (com a molt) que veig en aquest format, i la veritat, no en trobo la gràcia. Potser sí que és més espectacular, però no paga la pena. I renoi, com pesen... per no parlar de la dificultat de compaginar les ulleres 3D amb les pròpies.
El què sí ha valgut la pena és que la sala on es projectava, tenia la virtut de viure amb tots els ets i uts cada sacsejada de la pel·lícula. No es bellugava el terra, però el so potent provocava una tremolor que ho feia més vivencial.
La pel·lícula en sí, està bé, pels que ens agrada aquest tipus de pel·lícula, és clar... La trama, molt típica, de terratrèmols destructius que no deixen ni un edifici sencer. Però és que les imatges són espectaculars, sobretot unes que recreen com es mou el terra, on es veu la ciutat movent-se com si estigués sobre les onades del mar.
D'imatge només en sobra una: la bandereta dels nassos dels ianquis que surt al final de la pel·lícula... Renoi, que en són de pesadets amb la seva bandera!
Res, que per passar una bona estona, és una més que correcta pel·lícula catastrofista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada