Quan vaig saber de la propera estrena d'una nova pel·lícula de caçafantasmes, primer vaig pensar que seria una nova revisió de tema, tal com van fer amb la versió femenina de la història. Després, veient el tràiler, ja vaig veure que tenia relació amb les pelis originals, i ha estat després de veure-la. que realment es confirma en què seria la tercera part, estretament lligada a la primera (la segona és per oblidar).
ATENCIÓ, SPÒILERS TOT SEGUIT... Ens trobem amb la filla i els néts (noi i noia) de l'Spengler (en Harold Ramis), tot i que fins a mitja peli no sabem qui era l'avi dels quatre (pobre Ernie Hudson, sempre veiem tres caçafantasmes quan ell també en formava part. Total, que l'Spengler mor i la seva família, que no va arribar a conèixer mai, es muda a la seva granja enmig d'Oklahoma. Allà van descobrint el laboratori, el cotxe, els canons de plasma i tots els estris que van ser famosos el 1984. Es va descobrint perquè havia ant fins allà, i de mica en mica van revivint la catàstrofe de quasi 40 anys enrere, amb la guardiana de la porta buscant de nou el mestre de les claus per tal que Gozer torni d'entre els morts per dominar el món.
Les referències constants a la pel·lícula original es completen quan la noia protagonista truca a un vell dan Aykroyd, ja retirat per tal de demanar ajuda. I al final, la reaparició d'ell mateix amb els altres dos, en Murray i l'anomenat abans Hudson, intentat tornar a caçar Gozer, amb alguna recreació de fases mítiques, fent ús d'un gran sentit de l'humor ("Ets un déu?") Els retrobament acaben quan apareix en els crèdits el nom de Sigourney Weaver, i és llavors quan surt una escena d'ella amb en Bill Murray, recreant també la mítica sessió de lectura de pensaments amb descàrrega elèctrica inclosa. El director, a més, és fill del director original, transformant aquesta pel·lícula en un homenatge a una de les mítiques pelis dels anys 80. Ara l'hauríem de torna r a veure per saber quin tipus de peli era: clàssica o bona.
Quan s'acaba i s'obren els llums de la sal (sí, cinema de veritat des del 18 d'agost), la sensació és bona, posem un 7 (com a molt), però el bon gust s'aconsegueix pel què deia al principi, per la nostàlgia despertada d'aquella cinta que va divertir tant als adolescents dels anys 80. Sense les picades d'ullet a aquella peli i les aparicions i frases dels intèrprets originals, hauria estat una peli més, que com a moltes, li sobren minuts avorrits per allà al mig. Detall final dedicar-la justament a un dels seus creadors, en Harold Ramis, que va morir fa uns anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada