CLÀSSICA O BONA

El pas dels anys es fa notar. I a nivell cinèfil, també. M'explico. Hi ha pel·lícules que són considerades clàssiques. S'entén amb aquest terme aquelles pelis que són bones i atemporals. Per exemple, El Padrino. Mira-la quan vulguis, que és una obra mestra amb majúscules. Per moltes vegades que l'hagis vist, mai et decep. La veuré d'aquí deu anys i seguirà sent esplèndida. Fa pocs dies, repetien per la televisió "Allò que el vent s'endugué". Poca cosa nova es pot dir d'aquesta. Sí, es veia vella, això és cert. Però indubtablement, és un gegant de la cinematografia, i podria haver estat les hores que dura veient-la si no fos perquè la feina em reclamava.

Així doncs, vinc a dir que una pel·lícula es podria dir que és molt bona si al cap d'uns anys, segueixen veient-la i bavejant. És una pel·lícula clàssica i bona.

Llavors hi ha aquelles pel·lícules que es poden considerar clàssiques però que no tenen la sort de comptar amb aquesta consideració. També fa unes setmanes vam veure "La princesa promesa". És un clàssic de les aventures de la dècada dels 80. Però no és bona. Al veure-la ara, la sensació és més aviat avorrida, encara que conté algunes de les escenes i frases més conegudes d'aquest estil de pel·lícules. Encara fa menys, vaig revisionar "L'aventura dels ewoks". La recordo amb tendresa. Però ai senyor... quines ganes de dormir que m'entraven, i quina manera de trencar mites de la infància i la joventut. Però hem d'acceptar la realitat, perquè de vegades faig veure al MEC pel·lícules meravelloses de quan tenia la seva edat, i pobre... quan porta una estona ja mira el rellotge, i tu saps que realment, a l'època actual, aquelles pelis són de pixarrí.

Potser porto el trauma dins quan vaig posar en pràctica això que comentava veient ET. Home... No és pas com els exemples d'abans. Però és cert que fins i tot aquesta mítica peli, vista ara, no enganxa als nens i nenes com ho va fer llavors. El temps passa, o més ben dit, els temps canvien. Per bo o per dolent.