DIA I NIT

L'endemà de l'enèsima decepció del Barça masculí (empat a casa amb l'Alabès, després de perdre amb el Rayo i el Madrid), vaig poder gaudir en directe del partit entre l'equip femení i la Reial Societat. Partit que s'esperava trepidant, ja que enfrontaven la líder del campionat amb les segones classificades. Personalment, pesava que si no marcàvem ràpid el primer gol, ens costaria força.

Per sort, el meu desig es va complir, i al poc de començar, Rolfo marcava el primer gol. Però això va fer reaccionar les basques, que van empatar gairebé de seguida. A partir d'aquí, anar jugant, i van caure el segon i tercer gol, però l'equip txuriurdin demostrava el perquè estan tan amunt en la classificació. Quan tenien la pilota, la tocaven bé, es desmarcaven amb criteri i creaven perill, mentre que defensivament, van tallar una infinitat de passades interiors que deixaven soles les nostres atacants davant la seva portera.

Tot i el seu bon joc, l'equip culer va demostrar el perquè són el millor equip d'Europa, i van anar venint el quart, cinquè, sisè... i amb l'equip basc totalment rendit i desitjant que s'acabés el partit, el setè i el vuitè.

Quin goig veure-les jugar, quines jugades de fantasia, quins detalls... Tot meravellós, ben al contrari dels nois, que pobres, no se'n surten, tot i que per cert, ja han canviat d'entrenador (en Koeman ja ha deixat pas al Sergi Barjuan, que s'hi estarà fins que arribi el Xavi).

Tornant a l'equip femení, que és l'important. Molta gent li treu importància perquè clar, amb aquesta competició, tot sembla de pixarrí, la superioritat és tan gran que ho desvirtua tot. I no hi puc estar d'acord. És evident que hi ha una diferència de potencial i de qualitat estratosfèrica entre el Barça i la resta. Però és una superioritat que faria que guanyessin els partits per 3 o 4 gols. La diferència és l'actitud. Les noies un cop han fet el quart, pressionen com a boges per fer el cinquè, i quan l'han aconseguit, pressionen com a boges pe fer el sisè, i així successivament. La fam de gol és inacabable. Amb es basques rendides, quan van dir que es jugarien tres minuts d'afegit, ja vaig profetitzar que farien un altre gol. I així va ser. És el fet de no abaixar la guàrdia, de fer el màxim de gols i espectacle, però no per humiliar les rivals, sinó perquè estan entrenant per fer-ho d'aquesta manera. així, si li fan vuit gols a la reial, quan toqui jugar contra el Lyon i companyia, tindrem més opcions i guanyar amb 3 gols, per exemple 8recordeu la final de Champions contra el Chelsea?). L'equip masculí, també té qualitat, no són pas zeros a l'esquerre, aquests nois... Però els falta l'actitud i la fam que tenen les noies.

PD. Aquesta entrada està dedicada a la Bruna, que es recuperi ben aviat i ens segueixi regalant els seus gols.