DEIXAR EL MÓN ENRERE

Ja és mala sort. Després de llegir "El cel de mitjanit", tot i gaudir-ne, el fet de no saber exactament què ha passat, tot i que es pot deduir fàcilment, em deixava una mica decebut. Fa poquet vaig veure una pel·lícula, Another earth, que també et deixa una mica amb cara d'estaquirot. És per aquest motiu que, després de llegir "Deixar el món enrere" de Rumaan Alam, la sensació és més aviat d'enuig. Mira, que passi una vegada d'acord, però tres cops en tant poc temps, m'emprenya una mica. Una cosa és que passin coses i no sàpigues el motiu (exemple evident, The walking dead", on vas engolint zombis sense saber perquè passa). Però la sensació que he tingut amb aquest llibre és una mica de presa de pèl. EN aquest cas, no és que no sapiguem perquè passa el fet, sinó és que en acabar el llibre, encara no saps què ha passat exactament. Sí, l'electricitat i la xarxa ha caigut, però és veritat o no? Per una banda juga amb el fet de si ha passat de veritat o no, el joc de descobrir si qui t'ho explica és de fiar o no; i per altra banda, et va deixant frases que parlen del què li passa a altra gent del país o del món; que si un es mor aquí, que un altre es queda a l'ascensor... Però tot molt embolicat i desdibuixat.

Aquesta vegada ens trobem una família de vacances, que ha llogat una casa aïllada a un matrimoni. Quan són allà, una nit justament se'ls presenta el matrimoni, gran, negre (es veu que l'autor li dona importància, com si estiguéssim encara al segle XX), i els diu que han tornat perquè a Nova York hi ha hajut una apagada i han volgut fugir del caos. El dilema inicial és saber si estan dient o no la veritat. A mesura que avança la trama, arriba un "soroll" que a part de dir-li soroll, en cap moment aconsegueix descriure'l per tal que ens fem la idea de com podia sonar. Hi h amés gent? No hi ha més gent? Tampoc queda clar, per molt que apareguin dues persones extres pel voltant. Què els passa als fills, sobretot al gran, perquè se li cauen les dents o agafa febre? Què hi té a veure? I els animals, de què fugen? 

Pels animals et penses que és un desastre natural, una catàstrofe ecològica. Però pel què li passa al fill, penses que és alguna cosa de virus. Però l'apagada no es deu a res d'això. Hi apareix el fantasma de la guerra, però tampoc queda clar.

Res, que amb el rerefons habitual d'una bona idea, per no caure en els tòpics, s'embolica d'una manera que no se li pot treure l'entrellat en cap moment, i s'organitza un sense sentit que quan acabes de llegir, et venen ganes d'enviar el llibre a la paperera de la literatura.  Les connotacions en alguns moments racistes i també masclistes semblen ben naturals per l'autor i li donen un toc de "de debò cal?" Res, que ja ho diuen: "Més val dolent conegut que bo per conèixer", tot i que en aquest cas, el bo a conèixer ha estat pitjor. Jo que volia sortir de les lectures habituals i renoi, no tinc sort...