En el cas de l'Spider-man, ja van fer una pel·lícula post-lapse, i la veritat és que tant aquella com la que presentava aquest nou Peter Parker, uns anys abans, estaven prou bé. Es combinava l'acció amb la comèdia a parts iguals i s'afegia l'espectacularitat que potser les primeres no tenien. Per cert, justament he revisionat darrerament la trilogia original, i tot i tenir-les en bon record, és cert que ja s'han fet més llargues i pesades. Tornem a les actuals. Doncs com deia, les dues primeres, complien i superaven les meves expectatives inicials, i em vaig quedar amb un bon regust.
Llavors, què passa amb aquesta tercera? Que en poc més d'una setmana ja ha trencat rècords de recaptació post-pandèmia (no sé perquè dic post, si encara hi som). La veritat és que anava al cinema amb dues sensacions. Per una banda, ganes de veure-la ja que les primeres m'havien agradat i volia saber com volien seguir la història. Però per altra banda, veient el tràiler, tenia un sisè sentit que e deia que la cosa s'anava a embolicar una mica massa. Al tràiler apareixia el Doctor Strange, molt necessari a la història central Marvel, però que a mi, què voleu que us digui, em dona mal de cap perquè lia molt el seu personatge, o bàsicament, les coses que fa. Que si el món paral·lel, el món mirall, ara així, ara aixà... I semblava que la seva intervenció a Spider-man anava en aquest camí.
Així, la peli comença on acaba l'anterior, quan es fa pública la identitat de l'heroi. Això provoca molts problemes al Peter i al seu entorn més proper, i per això demana ajuda a Strange per arreglar-ho. La seva impaciència fa que l'encanteri no surti bé i vinguin al seu món els dolents de totes les pel·lícules anteriors d'Spider-man, donant a conèixer el multi-vers (en contra de l'uni-vers). Això per una banda, agrada pels revivals, de reveure antics dolents uns quants anys més tard, i suposo que ja no sorprenc a ningú dient que també apareixen els Spider-mans de les altres realitats, l'Andrew Garfield i en Tobey Maguire.
S'estableixen contradiccions i dilemes, hi ha embolic assegurat, i tot i que s'acaba solucionant (fins que arriba l'escena post-crèdits), l'embolic és superior al desitjat. En definitiva, que de les tres noves pelis d'Spider-man, aquesta és la pitjor, i de lluny, i em sap greu perquè les intencions d'oferir coses noves hi són, però en fan un gra massa. I amb tot això de les escenes finals, ja cansa una mica. No n'hi ha una, sinó dues, que donen peu per una banda, a la següent de l'home aranya i a la següent del doctor Strange. No sé, tinc ganes de veure pelis que comencen i acaben, la veritat... Veurem com queda el rànquing cinematogràfic de l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada