L'ATZAR DEL MILER (segona part)

Continuant amb el què segurament serà l'última entrada relacionada amb la celebració dels mil, fem la segona fase d'articles a l'atzar, en aquest cas des del 501 al 1.000. I els escollits són:

- Entrada nº 558: Mig rei (23 de juny de 2016) El primer llibre d'una trilogia que em va encantar força, la veritat. Una barreja de novel·la de fantasia, cavalleresca que funciona molt bé. No ha tingut massa èxit perquè l'han catalogat com a novel·la juvenil, i allà triomfen un altre tipus d'obres, amb vessants romàntiques més clares. Jo, em quedo amb aquesta.
- Entrada nº 631: Deixem-ho estar (10 de novembre de 2016) En aquesta entrada em lamentava, igual que tres quartes parts del món, de l'elecció del Donald Trump com a president dels USA. Ara, vistos ja els quasi quatre anys que porta, es pot dir que sí, ha estat un president nefast, donat que ja era una persona nefasta. A veure si hi ha sort i els tontos dels ianquis recuperen el seny, perquè quatre anys més d'aquest sonat poden aconseguir el què no ha pogut fer encara: la destrucció del planeta.
- Entrada nº 793: The Dyatlov pass incident (16 d'agost de 2018). Es tracta d'una pel·lícula de ficció terrorífica que vol explicar la daparició d'uns muntanyencs a Rússia, en un lloc que es coneix com el pas de Dyatlov (així es deia el cap de l'expedició). Segueix sent un misteri, que després d'haver vist Chernobyl, la veritat és que m'ho espero tot d'aquella gent.
- Entrada nº 886: Ens hi posem (17 de juny de 2019). Aquesta entrada no aporta massa cosa. Era la primera després d'una altra aturada del bloc (més curta, d'un parell de mesos) i que posava el dilema de la bogeria que és un final de curs escolar. Doncs el d'aquest any, no sé si serà una bogeria, perquè ja som en ella.
- Entrada nº 961: Autopistes diferents d'abans (20 de desembre de 2019). Doncs de les deu entrades que han estat escollides en aquest joc d'atzar per celebrar els mil articles, segurament és la que em fa més gràcia. Fa referència a la caminada de 100 km (80 en el meu cas) durant les protestes contra la sentència dels presos polítics. Va ser una de les experiències és potents de la meva vida, al top 3 del 2019 seguríssim. Encara avui, més de mig any després tinc dos dits dels peus que no s'han recuperat del tot i em recorden cada dia que em poso els mitjons, aquella vivència. Ara quan hagi d'anar sense mitjons a l'estiu (si ens deixen sortir), hauré de fer alguna cosa, anar al podòleg o podòloga, perquè déu n'hi do amb les dits. Però bé, que la marxa, va ser tremenda, i m'ha agradat que sigui l'article que tanqui aquest recull dels 1000 articles.