DISCOS RETROBATS

Han estat "només" nou dies dels 23, perquè hi vaig pensar tard, però com vaig comentar a Lletres gravades a foc, vaig recuperar el tocadiscos per poder omplir les estones d'aïllament, ja que se'm permetia poca pantalla pel cap.
Tinc un total de 96 discos encara, després de la tria que vaig fer en una de les mudances. Tal com soc, no m'estranyaria passar per alguna botiga (de barri) per comprar-ne 4 i tenir-ne 100. Així d'obsessiu soc. Però mentre això no passi, he de dir que d'aquests 96, en aquests dies que els he pogut anar escoltant, no he pogut amb tots. Al final he pogut escoltar-ne 72. Un 75% clavat. Tres de cada quatre. Ara, alguns estan tan ratllats de posar-los mil vegades, que havia d'aixecar-me cada dos per tres...
I d'aquests que he escoltat vull fer un esment especial als que he gaudit més re-escoltant-los, els que m'ha fet més il·lusió, ja fos per qualitat, records o emotius. El què no faré és dir quin motiu s'aparella amb cada disc (grup o cantant) per no obrir debats. Els poso per ordre alfabètic:
- EDIE BRICKELL: com canta aquesta noia. El que més m'emprenya, i no sabria dir perquè, bé sí, és no haver seguuit la resta de la seva discografia. M'encanten les seves cançons, la seva veu... El problema és que troba tu un disc de l'Edie Brickell a Barcelona. Sí, ja sé que si el demanes, te'l poden portar, però no sé, no ho he fet mai, la veritat.
- BARS; Val a dir que el primer no, però la resta de discos, amb la Montse Llaràs cantant cada una de les cançons... bé, és que m'encanten tantes, les he seguit tant que és com si fos ahir que els anava a veure als concerts. Tenen tantes cançons especials...
- MADONNA: segurament el nom més polèmic d'aquesta llista (on no apareixeran els Sopa...). Però és que la Madonna està estretament lligada a la meva adolescència i joventut. Anar al concert de l'any 90 a l'Estadi Olímpic, saltant-me el primer dia de les meves primeres colònies de monitor, amb l'Express yourself per començar,,, i bé tota la resta. Tots sabem que de Madonnes n'hi ha hagut moltes al llarg de la seva carrera. Jo vaig tenir la sort de iure la millor i irrepetible, així que no en renegaré mai.
- RIVER CITY PEOPLE: tonc els seus dos únics disc. Però és que són boníssims. Quina llàstima que no seguissin,la veritat. Tenien molta qualitat i realment sonaven molt i molt bé.
- SANGTRAÏT:Què dir de Sangtraït. Escoltar-los de nou és un alè d'aire fresc, tant per les marxoses com per les balades. Van ser importantíssims en el boom del rock en català, donant espai al rock més dur que no podien omplir ni Sau, ni Pets, ni Sopa, ni és clar, la resta de grups que sense tenir el seu catxé, estaven omplint la música del país amb cançons emblemàtiques. Grans Sangtraït.
I ho deixo amb aquests cinc, perquè afegir-ne algun més, ja en desmereixeria els altres. Sí que vull fer esment però, d'Umpah-pah, Bangles (culpables en part de la recuperació del tocadiscos en aquests darrers dies d'aïllament), Yes, Primitives, Sau, REM...
Ara toca guardar de nou el tocadiscos (un cop desinfectat) i esperar que si algun dia tinc la sort de disposar espai per ell, treure'l de nou i rejovenir-me una altra vegada.