CONFINATS VI

Ja portem quatre setmanes tancats a casa. Encara que podríem parlar de la "sort" que tinc d'haver-me
pogut moure (anant al súper o a cuidar la mare, tot i que ara ho estic pagant), el MEC de casa porta tot aquest temps entre les mateixes parets.
Crec que és immoral el què estan patint molts nens i nenes, ignorats per les autoritats. Els gossos tenen més drets que els nens. Els fumadors tenen més drets que els nens. Tothom té més drets que els nens. Que sí, que s'eviten més contagis, blablabla... per llavors, tothom que passi pel mateix, i es tanquin els estancs i els gossos... bé, sense comentaris, que sortiran els de les protectores dels animals... O tots o ningú. Però clar, veient la gestió que fan de la situació... Però la veritat és que cal fer conscients als nens i nenes de com són de menystinguts, i despertar-los l'esperit crític i rebel des de ben petits.
I ara ve lo bo. A partir de dilluns, "comença" el tercer trimestre. I Educació vol que el curs tiri endavant. Feines obligatòries, avaluables, connexions amb els nens  i nenes... Arriba el gran despropòsit. Sabem exactament com estan les nostres famílies? Personalment, sé d'algunes que estan separades, que els nens estan en una banda amb tiets, i els pares en una altra. És a dir, nens que fa quatre setmanes que no veuen els pares. Altres tindran gent malalta. Altres tindran familiars que han d'anar a treballar i s'exposen diàriament al virus. I ara hem de venir nosaltres amb "avui toca problemes i aquestes fitxes?" Llavors et diran que no, que les feines han de ser competencials, que serveixin, que no siguin d'aquest estil... A veure. Aquí el més primordial és el benestar de cada un de nosaltres, alumnes, mestres i famílies. "Doncs feu activitats d'educació emocional". I si els deixem en pau? L'escola mai ha de ser una preocupació per les famílies, i molt menys, un problema. I segur que per a a algunes d'elles, ho passarem a ser. Cal tenir clar com acompanyar-los aquests dies. Han de saber que estem aquí, al seu costat, i que podem donar tasques als nens sense que ells hagin de fer de mestres. És que només els faltat a les famílies suplir-nos en la nostra feina. Si això passa, augmentarà l'animadversió cal al col·lectiu docent. I segur que hi ha famílies que poden i volen aquest augment de la feina escolar, segur. Però és il·lògic voler fer passar tothom pel mateix forat. Tanta educació personalitzada... I seguiran amb excuses, que ningú està obligat a fer més del què pot, etc. Però llavors tindrem nens més activats i segurament, els que més ho necessiten, completament desactivats.
Res, que és un despropòsit, com ja he dit. El què serà més important serà com comencem el curs que ve, i no com acabem aquest.
Justament, sobre si arribem a tornar algun dia, jo pensava que després d'estar tancats a casa, no els tancarem dins una classe, no? Caldrà sortir, tant de bo poguéssim fer convivències, que és el què més falta els farà. Tornen a sortir els d'abans dient que "Home, després de tants dies sense classe, qaun es torni, els pares no voldran que marxin d'excursió!" Però a veure, no és l'estat emocional el més important. Si tornem per quinze dies, no serà més important socialitzar, jugar amb els amics que posar-se a fer escrits sobre allò viscut? Segurament s'ha de fer de tot, però no podem oblidar el córrer i respirar aire pur amb l'estúpida mania de "no perdre el curs"