LLETRES GRAVADES A FOC

Una de les meves (anava a dir distraccions, però no ho és pas, senzillament és una activitat més deldia per passar les hores), maneres de moure'm és anar caminant al voltant del llit. Són deu passes mal comptades, que no puc fer a marxa ràpida perquè si no, cada vegada que donés mitja volta m'acabaria marejant. La qüestió és que per fer aquesta estona, em poso música del youtube. Al principi, música actual (de la meva, és clar), però més endavant vaig començar a posar cançons de la meva joventut. Van començar a sonar les Bangles, els Duble Buble, els Tancat per defunció i altres grups que van acompanyar la meva adolescència i joventut, per allà els anys 90.
La sorpresa va arribar quan posava algunes cançons que feia mooooooolts anys que no escoltava, i les paraules em venien amb relativa facilitat a la boca. Com podia ser que recordés les lletres de cançons que potser feia 20 o trenta anys que havia deixat 'escoltar? Em va començar a entrar una mena d'energia que em transportava a aquells temps d'escoltar una vegada i una altra aquells discs, i en els millors dels casos, els concerts als quals podia assistir i comportar.me com qualsevol teenager cantant a ple pulmó les cançons d'aquells grups.
I llavors, va arribar la revelació. I si muntava a l'habitació el tocadiscos que tenia tancat en un armari des de feia més de onze anys (coincidint en la recerca d'espai per l'arribada del MEC. Així que li vaig treure la pols, vaig posar els bafles, ho vaig connectar tot, vaig recuperar el moble amb els discos i au, cada dia a escoltar-ne una quants.
Altra vegada podia cantar de nou aquelles cançons mítiques que són la banda sonora de la meva vida. Durant aquestes 48 hores que porta tot connectat, he pogut escoltar ja l'Eddie Brickell, els Primitives, la Madonna (sí, sí, la Madonna), REM, Yes, Peter Gabriel, Umpah-pah, Detectors, Els pets (inicis), Tracy Chapman, Paul Simon, Rocky Sharpe and the replays.... un bon grapat de grups i cantants que eren la meva companyia fa molts anys i que trobo a faltar sovint.
Són brutals les sensacions que sento quan escolto segons quines cançons que van arribar a ser veritables himnes d'aquells dies que em queden tan lluny, però que em porten tants i tants bons records. Realment, si no comptes el fet de la vida en parella i el MEC (que no ho canvio per res del món), sense dubte, aquells temps seran sempre el moment més vital.