STRANGER THINGS

La segona sèrie que tenia pendent per poder veure en algun moment si es donava l'ocasió (cosa que
ha passat) és Stranger things. La seva popularitat és molt gran, amb merchandising arreu i amb nens jovenets seguidors de la sèrie. Doncs ja n'he vist la primera temporada de vuit capítols, i és curiós el què m'ha passat. Després de veure els quatre primers, pensava que no veia el perquè de tant de nom. Estava bé, però no hi veia res d'original, ni que la fes especial. Paral·lelament, com estic veient Westworld, gaudia més amb aquesta que no pas amb la d'Stranger. Però de cop es va girar el mitjó, i així com la sèrie dels robots està perdent encant i atracció, aquesta que ara ens ocupa va anar guanyant emoció fins al punt de tenir-me enganxat i polir-me els vuit capítols en dos dies.
La trama ens porta als anys 80, amb un escenari que ens retorna a les pelis d'Spielberg, Zemeckis i companyia que tant ens van marcar a tota una generació. Trobem un edifici del govern on fan experiments i d'on s'escapa una nena amb poders telequinètics i un monstre sortit d'una altra dimensió. Tenim doncs per una banda, tot el què passa amb el monstre (segresta un nen, caça i mata...) i el què passa amb la nena, que es fa amiga del grup de nens que estaven amb el desaparegut. Amenitzat tot plegat amb les investigacions del xèrif, les il·lusions de la mare del nen segrestat, les vivències del germà amb els joves de l'institut, etc... Tot un ventall de personatges que van fent el seu camí per la sèrie de manera independent (tot i que el què els uneix és el mateix cas) i que al final acaben trobant-se tots al mateix punt.
Doncs com deia, m'ha passat un fenomen in crescendo d'interès en la sèrie. La veritat és que quan duia tres o quatre capítols, em preguntava què tenia d'especial. Com comentava d'original no en tenia massa res, i tot plegat era força normal. Una sèrie de ciència ficció, ben feta, això sí, no era cutre, però no entenia el perquè del boom. La segona part de la temporada la vaig viure ben diferent. Ep, a veure, no és que canviés res del què havia dit. Seguia sense ser res de l'altre món, però de mica en mica, l'encant d'algun dels personatges, bàsicament l'Eleven (què cutres els espanyols per variar, que li tradueixen el nom per "Once" i li deien "Ce") m'havia guanyat i empatitzava molt amb ella (tenint en compte que no hi tenim res en comú, és clar). A més com que la trama es va embolicant, al final vas veient com van encaixant les peces i com cada una de les històries comencen a convergir fins a ajuntar-se totes en el desenllaç. S'ha de dir que està ben trenat tot plegat, i ha aconseguit cridar-me l'atenció per la següent temporada. Tot i que insisteixo, no veig motiu per tanta histèria col·lectiva per la sèrie.