ESPANYA DE MERDA (EL LLIBRE)

Si alguna cosa no m'ha acabat d'encaixar en l'organització d'aquest confinament, ha estat el tema literatura. El fet d'haver acabat els llibres que tenia en cartera just als seus inicis, m'ha deixat orfe de llibre nou. Tenia bàsicament dues opcions: rellegir algun dels que ja tenia, o donar un cop d'ull a llibres que tenia en standby perquè no em deien res de res, o els tenia per algun altre motiu. Com he comentat ja en les últimes entrades amb l'etiqueta llibres, vaig optar per la segona opció.
Això m'ha portat a llegir i per fi acabar una novel·la que va escriure l'artista polifacètic i estrambòtic, Albert Pla. Seguint el seu estil provocador habitual, el títol de l'obra és Espanya de merda. Així d'entrada, no deixa indiferent a ningú.
La seva aparició, l'any 1989 amb el seu primer disc ja va causar un gran impacte. Mentre a molta gent li feia gràcia, a mi, en plena adolescència i immersió en l'independentisme, la veritat és que em va caure fatal. A mesura que passaven els anys, la meva opinió sobre ell no va canviar massa. Soc massa quadriculat per entendre les seves anades d'olla. I tot i que els seus espectacles i declaracions provoquen a tothom per igual, sense mullar-se per ningú (més aviat seria un "anti-todo"), jo no hi he acabat de combregar mai.
Quan em van regalar la seva novel·la, bàsicament per la gràcia del títol, va quedar relegada a la prestatgeria, sense massa intenció d'agafar-la. Aquest confinament, doncs, ha aconseguit el què el meu interès no havia fet. I quina és la valoració? Podem dir que amb unes expectatives tan baixes, segur que ha estat una sorpresa agradable? Doncs no. És una paranoia absoluta de llibre. Reconec que hi haurà gent que li agradarà, però aquest continu de situacions inversemblants, per molt que busquin la ridiculització d'un sistema de vida típicament espanyol, què voleu que us digui...a mi, no m'ha transmès res de res. Un cantautor uruguaià, de gira per Espanya amb un mànager d'allò més passat de voltes, es troba amb ciutats en lluita, amb corrupció, amb històries de tot tipus (tipical spanish), que el fan rodar sense sentit d'un lloc a un altre com si fos una al·lucinació per LSD o per l'estil. He de reconèixer que en alguns moments pot arribar a fer gràcia segons quines situacions, comentaris o maneres de resoldre l'embolic en el què estan, però en general, és un despropòsit força gran.