Vista en dues part separades, la primera al sofà del menjador i la segona reclòs a l'habitació deconfinament, acabo la primera temporada de la nova i de fet primera sèrie Disney-Lucasfilm, The mandalorian.
Un cop vistos els vuit capítols, després de la primera sensació no d'indiferència, però sí de relatiu interès, s'han convertit en una bona distracció. Un dels encerts més gran són la durada dels capítols, que no arriben als 40 minuts i que ens mostren el protagonista en una situació complicada, però que comença i acaba en el mateix capítol. Hi ha una trama general de fons, que és la relació amb el petit Ioda i tots els caçarecomepenses i restes de l'imperi que se'n volen apoderar, però la meitat de capítols ens presenten trames independents que permeten centrar-se molt en l'espectacle. Al final, quan torna al principi per concloure la trama inicial, també ho fa amb encert, ajudant-se d'alguns dels personatges que han aparegut en capítols anteriors.
Sense tenir la necessitat de lligar amb cap fet de les mítiques pel·lícules, està ben situat en un moment de descontrol entre el final de l'imperi i el principi de la nova república. Hi ha un capítol que passa a Tatooine, i reveiem Moss-Eisley, jawes, moradors de les sorres... aquells personatges que tan sols apareixen a la primera peli i que s'han fe un lloc en l'univers cinematogràfic.
Ha estat doncs, una bona estrena d'aquesta relació televisiva entre les dues potencies holyywoodianes, i que ens han promès, evidentment, noves aventures, no només del mandalorià, sinó també d'un jove Obi-Wan Kenobi (encara que li l'interpreta l'Ewn McGregor tampoc serà tan jove), i alguna altra història més, relacionada amb alguns dels personatges de Rogue One.
The mandalorian, doncs, ha estat una bona sèrie per distreure's aquests dies. Almenys, en aquest aspecte, ho estic encertant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada