dilluns, 20 d’abril del 2020

LES TRES VISTES I XALADES

Crec que mai he engolit una sèrie tan ràpidament com Stranger things (en part perquè tinc el temps per fer-ho clar...) I pensar que quan vaig començar a veure-la, no em semblava res de l'altra món. Però com ja vaig explicar en acabar la primera temporada, de mica en mica em va anar guanyant i agradant molt.
Ara, he vist tant la segona com la tercera temporada, i he de dir que m'han agradat moltíssim. Tenen una barreja d'aventures, ciència ficció, terror i humor que queden combinades en una relació gairebé perfecta. L'escena a l'últim capítol de tots, en plena crisi, i dos protagonistes cantant-se The neverending story és un moment absolutament hilarant dins la crisi que estan vivint tots els personatges. Tenen l'habilitat de partir la trama en tres o quatre parts, cada una amb els seus personatges adjudicats, i van avançant en les seves pròpies històries fins que s'acaben trobant al final en el desenllaç.
Parlant de personatges, apart de ser tot un paler poder gaudir de nou de la gran Winona Ryder, la resta d'actrius i actors estan molt ben treballats, amb menció especial al grup de nois i noies, cadascun amb la seva personalitat que aporta els seus talents al grup. La manera com se'n riuen també dels típics estereotips d'aquella època és també memorable. a transformació que pateix el típic xulo de l'institut al llarg de les tres temporades és genial, veient-lo en aquesta darrera venent gelats amb un uniforme ridícul. I quan finalment descobreix l'amor de veritat, s'emporta una sorpresa. Realment tots els detalls estan molt i molt cuidats. Segurament aquesta és la clau de l'èxit.
Potser l'aspecte que grinyola més a la tercera temporada (alerta spòlier), és que, per molts anys 80 que siguin, hi hagi tota una instal·lació plena de científics i militar russos en un poble d'Indiana. La veritat, no cola molt. És més creïble l'existència d'un monstre d'una altra dimensió que s'apodera dels cossos de la gent del poble que no pas aquesta instal·lació plena de soviètics. 
Està bé que s'hagi acabat perquè si no quedaria ben embafat de la sèrie i em puc dedicar a altres coses. També oenso que "allò bo, si breu, dues vegades bo". La tercera temporada acaba a la seva manera, però sense donar peu a cap continuació. Tancar la sèrie aquí seria un èxit i la convertiria en quasi una sèrie de culte. Però van haver d'afegir un plus que donarà peu a una quarta temporada. No seré pas jo qui no la veurà, però són aquelles coses que penses que no cal, perquè ja ha deixat molt bon gust. 
Els efectes del coronavirus faran que aquesta quarta tongada arribi més enllà del 2021. L'esperarem com ho fem amb altres clàssics de la televisió. Fins llavors, deixarem el demogorgon tranquil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada