CONFINATS VII (RECONFINAT)

Quan ja hem complert un mes de confinament a casa, avui havia de ser el primer dia que podia sortir
del meu aïllament particular en una habitació, just complir-se dues setmanes del contacte amb una persona que havia donat positiu pel covid19. Però com són les coses, l'aparició de febrícula i malestar general m'han condemnat a estar-me 14 dies més confinat en una habitació sense entrar en contacte directe amb ningú. Ja us dic que dins la no-gravetat que sembla que hi ha, és una situació molt agobiant i moralment molt desanimant.
Els dies que he estat aïllat fins ara han tingut de tot. Excepte el primer i l'últim, anava apuntant en una llibreta les coses que anava fent, i de mica en mica anava passant les hores tot esperant el final de l'etapa. Per les entrades anteriors, el visionat de sèries de televisió pendents ha estat la més lúdica. Hi ha hagut estones de pensar en la feina del cole, cosa que en aquests moments em sembla la prioritat zeta. Les estones de lectura, de no fer res, de caminar al voltant del llit i algun exercici més per moure mínimament els músculs... Fins i tot he fet un puzzle de 500 peces! La veritat és que gairebé l'he fet dues vegades. Ja l'estàvem fent abans de l'aïllament, li quedava molt poquet quan vaig haver de canviar el meu lloc d'estada habitual. El vam desmuntar i el vaig tornar a fer aquí a l'habitació.
La veritat és que poques coses més he fet. Trucades, vídeotrucades, una mica de joc... tot més o menys passable si tenia en compte que ahir era el meu últim dia. Ara tinc dues setmanes més per endavant en aquesta situació, i la veritat és molt depriment, insisteixo des del punt de vista que no estic tenin problemes greus de salut. però la por hi és, i no només per mi, sinó pels que m'envolten. Realment, tot això és una merda.