CONFINATS IX (SORTIDA)

Mentre el confinament continua d'aquella manera, és a dir, per a alguns sí i per a altres no, hem
arribar almenys a un dia important. Després de 23 dies, els meus peus i la resta del meu cos ha pogut tornar a veure el menjador, el passadís, el balcó... Sí, s'ha acabat l'aïllament a l'habitació que per sort, no ha estat massa cosa més que la pesadesa de la situació. Els dies amb malestar han estat molts menys que no pas els que no he tingut res de res, però és evident que ha estat una circumstància complicada, amb tot el respecte pels que no ho han superat o han estat realment pitjor.
Ara toca tornar a la no.normalitat d'abans, mantenint distàncies i extremant encara més les mesures higièniques per prevenció. Sigui com sigui, tot forma part d'un compte enrere que malauradament no sabem quin és el seu temps límit.
He volgut compartir la imatge de les meves companyies aquests dies de tancament forçós. Val a dir que la guitarra l'he agafat tres o quatre vegades només. Amb ella he pogut descarregar adrenalina amb... La casa del sol naixent! Sí, no sé perquè però és una cançó que amb la guitarra la gaudeixo molt. L'aigua, amb tota el pastillam al costat (i el que no he posat per no espantar massa), l'ordinador que m'ha mantingut connectat amb l'exterior i m'ha distret amb les sèries que he estat veient i comentant en el bloc, excepte els dies que em van prohibir massa exposició a pantalles. Els llibres que he anat llegint, tant els còmics de Quino a les hores dels àpats com els que he anat llegint a estones. Les peces de puzzle que ja vaig comentar fa dos capítols del Confinats. I sí, sí, són unes peses! Apart de les meves caminades al voltant del llit, anava fent alguns exercicis per no perdre... bé, no ho sé exactament, perquè segur que qualsevol mestre de manteniment físic se'n riuria amb el què feia... Però més val això que res, no? Sobretot en el meu cas! El bingo i alguna de les manualitats que el MEC m'ha passat per poder fe coses amb ell... I les discos, que en faré una repassada en alguna entrada d'aquesta mateixa setmana. Setmana que entrarem al maig! Qui ho diria, fa un mes i mig, no? Just quan avui hauria de fer la motxilla per anar de convivències... Com acabava en alguna altra entrada anterior, quina merda tot. Però almenys, sortint de l'habitació, és una mica menys merdós.